El ciberassetjament, o més popularment conegut com a ciberbullying, és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans amb la intenció de danyar-lo.

Tot i que no és un fenomen nou i ja fa anys que des de diversos àmbits s’està treballant per evitar-ho, ara ha tingut un fort enrenou mediàtic amb motiu de les plataformes creades aquestes darreres setmanes a través de xarxes socials o aplicacions de mòbil que fomenten els comentaris anònims sense cap mena de control que poden derivar en la propagació d’informacions falses sobre persones.

.

Aquest fenomen recent va començar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on quatre amigues, estudiants de la universitat, van decidir crear l’Informer de la UAB en el qual s’utilitza Facebook com a mitjà per publicar xafarderies.

El funcionament d’un Informer és molt senzill: una o més persones creen la pàgina i qui vulgui pot enviar-hi missatges, que seran publicats de manera anònima. De fet, potser alguns de vosaltres coneixeu la sèrie de televisió Gossip Girl, on precisament una persona anònima publica totes les xafarderies d’Upper East Side, el barri novaiorquès on es situa la sèrie. Gossip, que significa xafarderia, és també una aplicació de mòbil que té els mateixos objectius que els “informer” de Facebook.

L’èxit de l’informer de la UAB va ser imprevist: al cap de pocs dies quasi totes les universitats i facultats de Catalunya disposaven d’Informer propi, i es va anar estenent a poblacions, entitats i fins i tot a la xarxa de transports.

El problema és que també ha aterrat, i amb força, a la majoria d’escoles catalanes. Si aquestes iniciatives ja són perilloses per elles mateixes, imagineu la situació a les escoles: Quants anys tenen les persones que l’han creat? Quin control poden tenir de la informació? Quin grau de responsabilitat tenen per tal de decidir quins continguts es poden publicar i quins poden ser ofensius?  Al cap i a la fi, són els creadors de cada pàgina els qui han de publicar els comentaris que reben. Alguns dels missatges que es reben, són d’aquesta mena:

.

“En Joan porta dies sense dutxar-se, que ningú s’hi acosti!”

“A la Maria i en Manel de 3er d’ESO A se’ls ha vist al lavabo en situació compromesa”

“El professor de català m’ha tocat els pits mentre li preguntava un dubte”

.

Sabran autocontrolar-se i decidir no publicar aquesta informació?

Siguin veritat o mentida, ja veieu amb aquests exemples que es tracta d’una eina perillosa. Ho és tant que els Mossos d’Esquadra ja han començat a rebre denúncies i s’estan tancant algunes pàgines. Des del Departament d’Ensenyament també s’ha disparat l’alarma i la consellera Irene Rigau va insistir fa dues setmanes que “educar en el respecte és la millor manera de lluitar contra el ciberassetjament”.

En aquest sentit, el passat 5 de febrer es va celebrar el Dia de la Internet Segura, que aquest any tenia com a lema “Connecta’t amb respecte”.

A més, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) ha publicat, dins l’apartat del seu portal dedicat a l’Internet Segura, unes Orientacions per al tractament del mal ús de les pàgines Informer, on volem destacar el Protocol de ciberassetjament entre iguals i el consell de denunciar la pàgina directament a Facebook:

.

A la mateixa pàgina hi ha alguns recursos web per treballar el tema tant a classe com a casa.

Per acabar, també volem recomanar-vos l’article de la psicòloga i pedagoga Maria José Bartrina “Justícia juvenil i adolescent en l’era digital. Conductes de risc per l’ús inadequat de les noves tecnologies” que es va publicar el passat mes de gener dins del Butlletí Inf@ncia que editen els nostres companys i companyes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Aquest article fa una aproximació al problema i aporta algunes dades interessant a partir d’un estudi promogut recentment pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat sobre les conductes d’assetjament entre adolescents que es duen a terme amb l’ús inadequat de les  tecnologies de la informació i de la comunicació.