Pel·lícules d’àmbit social nominades a grans premis cinematogràfics

El mes de febrer acostuma a ser un mes molt cinematogràfic: s’entreguen els Premis Goya, els Oscar, els Globus d’Or, els Bafta britànics, els César francesos i els Óssos d’or de la Berlinale. Com veieu, un bon grapat de guardons que ens ajuden a conèixer les millors pel·lícules de la temporada.

Nosaltres, com ja és habitual en aquest blog, us presentem un recull dels films de temàtica social. Ens n’han sortit força, veiem-los:

La teoría del todo (The Theory of Everything)

Comencem per aquesta pel·lícula nominada tant als Globus d’Or com als Oscar i premiada als Bafta. Jame Marsh mostra a la gran pantalla la vida d’Stephen Hawking, reconegut científic que pateix una malaltia degenerativa des de fa una pila d’anys. El film es centra sobretot en la vida privada: en la relació amb la seva primera dona i en com afronten ambdós la malaltia.

Siempre Alice (Still Alice)

Continuem amb aquesta pel·lícula, també nominada als dos principals premis cinematogràfics nord-americans i premiada als Bafta. Està protagonitzada per l’actriu Julianne Moore, que dóna vida a una professora que descobreix que comença a tenir símptomes de la malaltia d’Alzheimer.

Pride

Nominada als Globus d’Or, guardonada als Bafta i dirigida per Matthew Warchus, és una comèdia basada en la història real d’un grup d’activistes homosexuals que el 1984 va organitzar una recaptació monetària per donar suport a una vaga del sector miner, tot i que els propis miners no es van trobar gaire a gust amb aquesta iniciativa.

Taxi

Aquesta pel·lícula, dirigida per l’iranià Jafar Panahi i que ha estat la guanyadora de l’Ós d’Or de la Berlinale, té la particularitat que s’ha rodat de forma clandestina. Panahi té prohibit tant fer cine al seu país com abandonar-lo. Tot i això, gràcies a la pressió internacional, va aconseguir marxar de l’Iran fa cinc anys, però no s’ha escapat d’una condemna de 20 anys d’inhabilitació. És per això que la pel·lícula s’ha rodat amb una càmera oculta dins del taxi que ell mateix condueix.

Magical Girl

Nominada a diversos Goya i guanyadora a la millor interpretació femenina. La història gira al voltant de l’Alícia, una nena que pateix un càncer terminal i que és una ferma seguidora d’una sèrie japonesa anomenada Magical Girl Yukiko, de la qual en vol la disfressa. Les peripècies del seu pare per aconseguir-la fa que es trobi amb la Bàrbara, una jove amb problemes de salut mental i amb en Damián, un professor retirat.

Timbuktu

Pel·lícula danesa nominada als Cèsar i dirigida per Abderrahmane Sissako. El film té un marcat caràcter político-religiós: Tombouctou, a Mali, s’ha convertit en els darrers any en una ciutat on ningú pot expressar la seva alegria. Fins i tot els més pacífics i tolerants topen amb les represàlies dels extremistes de l’Islam.

La Familia Bélier (La famille Bélier)

A la família Bélier tots són sords menys la Paula, la filla de 16 anys que fa d’intèrpret i ajuda a tirar endavant la granja que tenen. El problema sorgeix quan descobreixen que la noia té un do especial per la música, fet que complica una mica el dia a dia del negoci familiar. Dirigida per Eric Lartigau, aquesta comèdia està nominada a diverses categories dels César.

Eastern Boys

Finalment destaquem aquesta cinta que també té més d’una nominació als guardons francesos. Dirigida per Robin Campillo, planteja la relació entre un home de negocis i un noi que es dedica a la prostitució,  mostrant la situació de molts joves immigrants d’Europa de l’Est a les ciutats europees.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s