Els amants dels llibres i les biblioteques estan d’enhorabona: aquest any el Govern l’ha declarat l’Any de les Biblioteques.

Enguany convergeixen dues grans efemèrides d’iniciatives impulsades per la Mancomunitat de Catalunya: la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars i el naixement de l’Escola de Bibliotecàries, antecessora de l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

És una bona ocasió per conèixer el Sistema bibliotecari de Catalunya que està integrat per la Biblioteca de Catalunya, que és la biblioteca nacional i patrimonial, les biblioteques públiques que formen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, i les biblioteques universitàries, escolars i especialitzades, de les quals forma part DIXIT.

Si voleu saber on s’ubiquen les diverses biblioteques, ja siguin públiques, especialitzades o universitàries, podeu consultar el “Mapa –cercador de biblioteques de Catalunya”.

Les xifres demostren que la salut bibliotecària del país és ben bona:

• Actualment el 93% de la població té un servei bibliotecari a prop de casa: ja sigui pròpiament una biblioteca o bé un bibliobús (autobús que passa pels pobles petits de forma periòdica per tal que tothom pugui tenir accés a aquest servei).
• Hi ha 378 biblioteques públiques i la mitjana de llibres per habitant és de gairebé dos documents. A més, si hi sumem les biblioteques especialitzades (com DIXIT), les escolars i les universitàries, aquesta xifra es dispara de forma molt positiva.
• Entre les diverses accions i activitats previstes per aquest any, destaquem l’exposició “BiblioTec: Cent anys d’estudis i professió bibliotecària”, que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 10 de maig.

I, com a curiositat final, acabem destacant un episodi històric que val la pena conèixer perquè no caigui en l’oblit. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es van posar en marxa els primers bibliobusos amb un servei anomenat “Servei de Biblioteques del Front” i que estava impulsat per l’Agrupació d’Escriptors Catalans.

L’objectiu era oferir lectura a les persones que lluitaven al front, així com a les persones que estaven ferides als hospitals. L’últim viatge que va fer aquest servei va ser el trasllat, l’any 1939, d’escriptors i intel·lectuals exiliats a França. Mercè Rodoreda o Pompeu Fabra van formar part de les persones que van fer aquell darrer trajecte.