Tots els grups polítics del Parlament han acordat impulsar, en la propera legislatura, una llei òmnibus per la reforma horària. El propòsit és compassar Catalunya amb els horaris europeus i aconseguir així tres grans reptes:

1. Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món

2. Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius.

3. Recuperar el fus horari GMT que ens correspon per situació geogràfica. Per això és clau la implicació de sectors com l’administració, l’empresa, l’educació, el consum i l’oci.

Segons la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària (CERH), la llei millorarà molts aspectes de la nostra vida quotidiana i serà un procés que afectarà tots els àmbits de la vida: del transport públic al calendari escolar, del replantejament de les festivitats a, fins i tot, l’horari de les programacions televisives.

Segons l’informe “Mesures de conciliació i reforma horària. Aplicació i opinió de les empreses catalanes”, de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, el 39% d’empreses catalanes ja apliquen l’horari laboral europeu i el 78% de la resta estarien disposades a aplicar-lo. A més, algunes entitats de l’administració també veuen amb bons ulls l’aplicació de la reforma horària i ja estan començant a aplicar-ne algunes mesures. Per exemple els albergs de la Generalitat ja van anunciar que aquest estiu adaptarien els horaris a les recomanacions de la iniciativa per a la reforma horària per fer-los més racionals. En concret avançaran els horaris dels àpats i garantiran la implantació d’aquest horaris a programes com L’Estiu és teu o Vacances en família.

.

.

A banda de canvis legislatius en els nostres horaris caldria, segons la CERH, un canvi d’hàbits afavorits pel futur nou marc legal. Per exemple a l’hora dels dinars, en comptes de dinar cap a les 15h i sopar a les 21 o les 22h, caldria avançar dues hores els àpats com és costum a la majoria de països europeus. Així, no només guanyaríem temps d’oci efectiu, sinó que també augmentaríem les hores de son, fet que milloraria el nostre rendiment laboral i/o escolar.

En definitiva, es tracta de garantir una millora clara en la conciliació de la vida laboral i familiar. En aquest sentit ja es va pronunciar el Consell Nacional de les Dones de Catalunya adherint-se a la iniciativa per a la reforma horària en una resolució de juny de 2014.

.

Horaris laborals europeus

A Europa l’horari laboral més habitual és de 9 a 17h, amb un màxim d’una hora per dinar a la meitat de la jornada. En canvi, a l’estat espanyol és habitual fer una parada de dues hores, provocant que la jornada s’allargui fins a les 19 o les 20h del vespre. Segons dades de l’OCDE a l’estat espanyol es van treballar 277 hores més de mitjana que a Alemanya durant l’any 2.011. Però aquestes hores de més no van representar en cap cas un augment o millora de la productivitat.

Segons el que es recull a l’Anuari per a la Reforma Horària, la racionalització d’horaris és beneficiosa no només per als empleats, sinó també per als empresaris, perquè implica millores en termes de competitivitat i productivitat, permet adaptar-se millor a les demandes dels clients i més captació de capital humà i de talent.

.

Història del fus horari actual

Per la seva situació geogràfica l’estat espanyol hauria de tenir l’horari del meridià de Greenwich (GMT), present a països com Anglaterra, Portugal o a les illes Canàries. Va ser així fins el 1940, moment en què el general Franco va imposar un decret que avançava seixanta minuts els rellotges dels espanyols. Va ser una mesura per poder sintonitzar amb l’horari de l’Alemanya nazi i evitar confusions en les accions bèl·liques de la Segona Guerra Mundial. Aquest va ser el fus horari que Hitler va imposar a tots els territoris ocupats, i que encara compartim amb països d’una altra zona horària com França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Noruega o Suècia. Fins ara, ni la fi del franquisme ni cap govern democràtic ha canviat aquesta situació.