L’entrada d’aquesta setmana està dedicada a la Boccia: un esport similar a la petanca amb arrels a la Grècia clàssica i que els països nordeuropeus van recuperar durant la dècada dels 70 per adaptar-lo a jugadors amb discapacitats severes. És un dels pocs esports creats específicament per a esportistes amb discapacitat i només s’hi pot participar en cadira de rodes. És un esport on poden jugar homes i dones conjuntament, de forma individual, per parelles o per equips.
.
.
Les característiques d’aquest esport fan que els seus practicants no només millorin la condició física, sinó també la condició psicològica, social i emocional. És un esport que exigeix precisió a persones amb molts dèficits a nivell d’equilibri i coordinació. La concentració dels esportistes ha de ser alta, ja que han d’elaborar estratègies complexes. Amb tot, la Boccia fa que els participants millorin l’autonomia personal, la capacitat de decisió i la comunicació. Tot plegat reforça l’autoestima emocional i afavoreix la integració social dels esportistes.
La Boccia és al programa paralímpic des dels jocs de Nova York de 1984 i, per tant, compta amb campionats del món i altres competicions internacionals. Actualment es practica de forma oficial a més de 50 països i va ser a partir dels jocs paralímpics de Seül de 1988 que es va començar a practicar a l’estat espanyol i a Catalunya. La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECP) és l’entitat que s’encarrega a Catalunya de la formació de tècnics i àrbitres de Boccia, a més de l’organització de competicions a nivell regional.
.
Regles bàsiques
Cada participant compta amb 6 boles de color blau o vermell i guanya aquell qui apropi més les seves boles a la bola blanca, anomenada diana. A la Boccia la precisió, la estratègia i la punteria són qualitats molt importants. Es practica sobre una pista rectangular on els participants han de llançar les seves boles el més a prop possible de la diana, al mateix temps que intenten allunyar les dels rivals. Hi ha un punt extra per a cada bola addicional que un jugador aconsegueixi apropar a la blanca per davant de la primera del contrari. Sempre comencen a jugar les boles vermelles i després d’un torn de les blaves, sempre llança el jugador que vagi perdent. Es juguen quatre mànegues per partida en les competicions individuals i sis en les que són per parelles o equips.
L’actual reglament internacional divideix la Boccia en 6 categories diferents, basades en funció del grau de discapacitat que pateixen els esportistes i la modalitat de competició (individual, parelles o equips) que practiquin. En totes les categories poden jugar persones d’ambdós sexes conjuntament. Depenent de la categoria, els jugadors poden llançar les boles amb les mans o els peus, els que tenen un grau de discapacitat més sever juguen amb l’ajuda d’una rampa o canaleta que un auxiliar els facilita.