2015: Any Neus Català

L’Any Neus Català es va iniciar el passat 9 de març amb el lliurament a l’homenatjada de la Medalla d’Or de la Generalitat. D’aquesta manera es reconeixia la seva figura i la de totes les persones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

Neus Català, història viva de la lluita antifeixista, va complir 100 anys el passat 15 de juny i pel qual també va rebre la Medalla Centenària de la Generalitat. D’entre els nombrosos actes de reconeixement que ha tingut els darrers anys destaquen: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005, Catalana de l’Any el 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück i la Medalla d’Or al Mèrit Cívic que li va atorgar el 2014 l’Ajuntament de Barcelona.

.

La seva vida, tota una novel·la

Els 100 anys de vida de Català són com l’argument d’una novel•la històrica, però tot el que li va passar va ser molt real. L’escriptora Carme Martí ja va novel•lar la seva biografia sota el títol Un cel de Plom. Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, una petita població del Priorat, i de ben jove va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 es va diplomar en Infermeria i durant la guerra civil es va fer càrrec de la colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a sanitària.

El 1939 va creuar els Pirineus amb els 180 infants deportats de la colònia i es va establir a França. Allà es on va conèixer el seu primer marit. Tots dos es van involucrar en el moviment de resistència francesa en contra de l’ocupació nazi. Hi van participar activament, de forma temerària es podria dir, perquè fins i tot portava missatges ocults sota els cabells o camuflats en un cistell de verdures. També facilitaven allotjament o mitjans d’escapada als integrants del maquis francès. Fins que un dia, amb la maleta feta i a punt d’escapar, van ser enxampats per la Gestapo. S’havien arriscat massa. El 1943 es confinada a la presó de Limoges i, més tard, enviada al camp de Ravensbrück.

El camp de la mort, tal com l’anomena Català, era exclusiu per a dones i estava situat a uns 90 quilòmetres de Berlín. Allà, com la resta de les 132.000 dones i nens registrats al camp, va dedicar-se a la realització de treballs forçats com a engrandir el llac Schwedt amb les mans nues i amb l’aigua gelada fins a mitja cama.

Després va ser enviada a una fàbrica d’armament a Holleischen (Txecosolvàquia). Allà, amb d’altres companys i companyes, van intentar sabotejar la producció des de la seva minvada condició, per exemple, posant mosques entre algunes peces clau dels obusos alemanys. Tenien pocs mitjans però molta determinació.

El malson va acabar el maig de 1945 quan les forces aliades van alliberar el camp. Llavors Neus Català només era pell i ossos. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que van morir als camps de concentració. Des de França va continuar la lluita contra el franquisme, fins que el 1975 va conèixer l’escriptora Montserrat Roig que estava acabant la seva investigació sobre Els catalans als camps nazis. Amb l’ajuda de l’escriptora va poder explicar la seva experiència i va donar veu a milers de dones republicanes que van patir les condicions infrahumanes dels camps d’extermini nazi. I és que Català sempre ha mantingut que “les dones vam ser les oblidades d’entre els oblidats”.

.

Actes amb motiu de l’Any Neus Català

La celebració de l’Any Neus Català està coordinat per l’Institut Català de les Dones en col·laboració amb un munt d’entitats com ara les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets o l’Amical de Ravensbrück, entitat de la qual fou presidenta.

Al llarg de l’any s’estan realitzant nombrosos actes, jornades, conferències, cursos, xerrades i tot tipus d’esdeveniments per homenatjar la trajectòria vital d’una dona que és referent en la lluita contra els totalitarismes, en la justícia social i testimoni viu dels horrors dels camps d’extermini nazis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s