El crowdfunding consisteix en un finançament col·lectiu, en el que un grup de persones que recolzen amb diners iniciatives o empreses amb idees i projectes creatius treballen junts per una fita i un resultat final. I tot això, gestionat mitjançant Internet a través de plataformes especialitzades.

Aquest micro mecenatge va començar vinculat amb l’aparició de projectes de programari en codi obert, on els desenvolupadors oferien els seus resultats de forma desinteressada. A l’augmentar la demanda per part de les persones usuàries, els creadors van haver de començar a sol·licitar donacions per portar a terme els projectes. D’aquesta manera va néixer el finançament col·lectiu per a iniciatives creatives.

Hi ha diversos tipus de crowfunding segons el tipus d’ajuda del mecenes:

– Crowfunding per recompensa: l’interessat en la idea aporta una quantitat de diners i, a canvi, rep una recompensa en forma de producte, servei o d’agraïment.

– Crowfunding per inversió: l’emprenedor ofereix participacions del projecte, com si fossin accions, a canvi de diners per poder finançar la seva idea.

– Crowfunding per préstec: per portar a terme el projecte, la persona interessada en desenvolupar-lo l’envia a un portal especialitzat on n’analitzen la viabilitat i el risc. Posteriorment, es publica al portal per a que els prestamistes decideixin si deixen els diners o no. I en cas d’acceptar, el prestatari ha de retornar els diners més la suma dels interessos que s’hauran definit pel prestador o per la mateixa plataforma. En aquest cas, es parla de crowdlending.

– Crowfunding per donació: correspon a donar una quantitat de diners per finançar una iniciativa sense rebre res a canvi, només per la satisfacció d’haver ajudat a desenvolupar-la.

Existeixen moltes plataformes a nivell estatal i internacional on promocionar i cercar finançament per un projecte o invertir en idees. N’hi ha que són de caràcter general com Injoinet, Mynbest o Lanzanos, o d’artístics i creatius com, per exemple, Verkami, Ulule, o Filmutea.

Pel que fa a les especialitzades en projectes socials destaquem les següents: Elmeugradesorra.org, Goteo, Worldcoo, Indiegogo o Teaming. Els objectius d’aquestes plataformes d’iniciatives socials poden ser variades com, per exemple:

– Trobar iniciatives de finançament per projectes solidaris de diverses ONGs.

– Crear comunitats de suport per aconseguir diners, temps i recursos que altres persones necessiten.

– Funcionar com una xarxa social de finançament col·lectiu i col·laboració des de les quals s’impulsa el desenvolupament autònom d’iniciatives creatives i innovadores.

– Formar plataformes que faciliten als recaptadors un espai per crear una pàgina web de forma gratuïta amb l’objectiu d’aconseguir fons per a la institució benèfica que triïn.

Com que, en gran mesura, el crowfunding depèn de la bona intenció de la gent -ja sigui perquè es prometen uns diners o l’obtenció resultats, una recompensa o beneficis-, hi ha qui s’aprofita de la situació i de la bona fe i, en ocasions, es produeixen estafes.

Per evitar-ho, reglamentar aquest àmbit econòmic i establir un marc de protecció als inversors,  s’ha creat la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial. La normativa també regula el règim jurídic d’aquestes plataformes de finançament participatiu, les formes d’accedir al crèdit i, com a novetat, incorpora a la Comisión Nacional de Mercado de Valores (CNMV). Aquest organisme és el responsable de la supervisió, inspecció i sanció -en cas que sigui oportú-, dels projectes que utilitzen aquest tipus de finançament.

Dins de tot el ventall de plataformes existents, La Bolsa Social és la primera a nivell estatal autoritzada i reconeguda per la CNMV en complir amb tots els requisits que determina la llei, com són els de transparència i d’impacte en la societat i en el medi ambient.

Si esteu interessats en saber més sobre el crowdfunding, no us perdeu la conferència Crowdfunding: el microfinançament en els projectes socials que va tenir lloc a DIXIT de la mà de Jaume Granja (Amics de la Gent Gran), Dani Juliá (REIR – Recursos Educatius per la Infància en Risc) i Olga Garcia (Fundació Arrels).