Housing First: primer la casa i després la inclusió social

Coincidint amb la recent publicació de l’últim dossier temàtic DIXIT sobre iniciatives, projectes i recursos relacionats amb el sensellarisme, avui volem parlar en el blog del projecte Housing First, una iniciativa que aspira a generar un canvi en les polítiques d’inserció social de les persones sense sostre. La premissa és senzilla: primer la casa i, a partir d’aquí, la inclusió social. És a dir, la llar com a primer pas per a poder desenvolupar un projecte de vida, siguin quines siguin les condicions prèvies.

Rais Fundació ha estat una de les primeres entitats en introduir aquest projecte a l’Estat espanyol amb el nom de programa HABITAT, que ja s’està aplicant com a prova pilot a 38 habitatges de Sevilla, Madrid i Barcelona (servei Primer la Llar), amb la col·laboració dels respectius ajuntaments.

Aquesta iniciativa capgira el model d’assistència tradicional i situa la llar com la base necessària per després poder seguir pujant més graons fins a la inclusió social definitiva. La casa representa el primer pas, però després el servei ofereix suport socioeducatiu orientat a l’accés de les persones a la xarxa de serveis i a les prestacions de caràcter universal (sanitat, serveis socials, ocupació, etc.), a facilitar l’accés a les prestacions econòmiques i assistencials a les que puguin tenir dret, a recuperar les habilitats d’autogestió (economia domèstica, relació amb l’entorn, etc.) o a recuperar les relacions familiars i socials -sempre que sigui possible-, entre d’altres actuacions.

#Ningudormintalcarrer

Arrels Fundació porta gairebé 30 anys acompanyant a més de 9.000 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària a la ciutat de Barcelona. A finals de desembre de 2012, una seixantena de persones vinculades amb la fundació van sortir pels carrers de Barcelona amb uns grans cors de cartró amb missatges de conscienciació sobre el sensellarisme. La campanya encara és viva a les xarxes socials amb l’etiqueta #Ningudormintalcarrer i ja ha recaptat 782.000€, entre les aportacions de particulars i empreses.

Aquesta organització es caracteritza per accions vistoses i una gran presència a les xarxes socials, fent tot el que calgui per sensibilitzar la ciutadania sobre la dura realitat d’aquest col·lectiu. Per exemple, el dia de Sant Jordi van vestir els balcons de la casa Batlló de Barcelona amb roses vermelles, i en una altra entrada de blog us varem explicar una altra iniciativa vinculada amb el disseny i les tipografies. També han desenvolupat una aplicació per ajudar a comptabilitzar les persones que actualment dormen als carrers de Barcelona.

Imatge: Arrels Fundació

Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) va sorgir el 2005 en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva amb l’objectiu principal de compartir coneixement, experiències i informació per millorar l’orientació i l’eficàcia dels serveis i recursos adreçats a les persones sense sostre. D’entre les eines creades destaca el Catàleg de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar que recull tots els recursos i serveis prestats per les entitats i organitzacions que conformen aquesta xarxa, tant si són de titularitat pública com privada o concertada amb l’administració competent.

Aporofòbia

I acabem amb un terme a tenir en compte: aporofòbia, que és un neologisme que va començar a utilitzar-se els anys 90 en alguns articles i publicacions per definir el sentiment de por i l’actitud de rebuig envers al pobre, l’odi a aquella persona sense mitjans que viu en situació de desemparament i exclusió social. Les persones sense sostre pateixen a diari aquests sentiments per part d’alguns ciutadans. Així ho mostren els estudis realitzats per Hatento, l’Observatori de Delictes d’Odi contra Persones Sense Llar, que reflecteixen que un 47% de les persones sense llar de l’estat espanyol han patit actes d’agressió, humiliació o intimidació al menys un cop en la seva vida.