Al llarg de la setmana passada van tenir lloc arreu del territori català un munt d’activitats en el marc de la Setmana dels horaris. Van ser, principalment, accions mediàtiques per sensibilitzar la ciutadania sobre els avantatges econòmics, ambientals i socials que comporta canviar els nostres hàbits horaris per adaptar-los als europeus.
La Setmana dels horaris ha arribat a la tercera edició i s’ha impulsat des de la plataforma Iniciativa per a la reforma horària creada el 2014 pel diputat Fabian Mohedano i per un grup de diverses personalitats de la societat civil com els sociòlegs Salvador Cardús i Sara Moreno, o la psicòloga social i experta en polítiques de gènere, Sara Berbel.
Segons els seus organitzadors, la Setmana dels horaris vol conscienciar sobre els beneficis de l’adaptació horària a uns temps més humans i cívics en benefici de la conciliació laboral i familiar, i de la societat en general. A través del diàleg, la conversa i la reflexió es vol generar un consens ampli, social i polític, que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al Parlament, al Govern de la Generalitat i als pobles i ciutats de Catalunya.
Activitats destacades
D’entre les activitats realitzades la setmana passada destaquem:
La Jornada sobre la reforma horària i la salut laboral. Les organitzacions saludables són més eficients, organitzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en col·laboració amb el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que va girar entorn a la gestió racional i flexible del temps de treball com a clau per millorar el clima i la satisfacció laboral.
La presentació del llibre “Posem-nos a l’hora. 100 motius per a la Reforma Horària” de Fabian Mohedano, obra que recull arguments, idees i propostes sorgides en els dos anys de feina que porta la Iniciativa per a la reforma horària per impulsar el canvi d’horaris a Catalunya.
L’Institut Català de les Dones (ICD) va celebrar la taula rodona Per què les dones volem la reforma horària?, on van presentar nous materials de sensibilització per explicar els motius de la reforma horària des del punt de vista de gènere. El temps de cura compartit, la co-responsabilitat plena, el co-lideratge de dones i homes de la societat i les empreses, la igualtat de condicions de dones i homes en el món laboral o el dret a una vida plena amb més temps propi i més salut, són alguns d’aquests motius.
La Setmana dels horaris també va estar molt present a les xarxes amb el concurs #SetmanadelsHoraris a Twitter, que va tenir bona acollida pels usuaris. Es tractava d’escriure tuïts responent a la pregunta “Com t’imagines l’endemà del moment zero de la Reforma Horària?”, incloent l’etiqueta del concurs. Els tres millors tuïts del concurs van guanyar un lot d’obsequis patrocinats pel diari EL PUNT/AVUI i un exemplar del llibre “Posem-nos a l’hora. 100 motius per a la Reforma Horària”.
Taules quadrangulars
Durant la Setmana dels horaris, la consellera de Presidència, Neus Munté, va anunciar la creació de taules quadrangulars amb l’objectiu d’analitzar les necessitats i les mesures concretes per impulsar en el marc de la reforma horària. A més, va informar de la realització d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre els horaris per conèixer l’opinió dels habitants de Catalunya respecte als usos del temps i per actualitzar les dades sobre el tema. També va expressar el compromís de l’actual govern amb la difusió de la reforma horària, i va anunciar un procés participatiu per a que els ciutadans aportin les seves reflexions, inquietuds i propostes en relació a l’aplicació de la reforma horària.
La reforma horària, pas a pas
Però, en què consisteix exactament la reforma horària? Es farà efectiva? Quan? A l’infoK del Club Súper 3 (TV3) ho explicaven així als infants i, de passada, també als grans:
De la iniciativa al Parlament, del Parlament al carrer
Els integrants de la Iniciativa per a la reforma horària dissoldran la plataforma a finals de 2016, perquè la proposta de reforma està ara en mans del Parlament per transformar-la en llei. L’estiu passat us vam parlar, en una altra entrada de blog, sobre aquest projecte de llei que, bàsicament, té tres objectius:
- Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món.
- Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius.
- Recuperar el fus horari GMT que ens correspon per situació geogràfica. Per això és clau la implicació de sectors com l’administració, l’empresa, l’educació, el consum i l’oci.
De moment, tots els grups parlamentaris ja s’han mostrat a favor d’aquesta llei i es preveu aprovar-la el curs que ve per implantar de manera progressiva, però efectiva, a partir del curs 2017-2018.