L’habitatge col·laboratiu (cohousing en anglès) encara no és gaire conegut al nostre país, però es planteja com una alternativa real d’allotjament a curt termini, especialment per a la gent gran. Consisteix en una comunitat de persones usuàries que s’uneix en cooperativa per conviure en un conjunt d’habitatges, amb espais d’ús privat i zones comunes.

El concepte de jubilació i de vellesa ha canviat molt en els darrers anys. La gent gran ja no és percebuda com un col·lectiu que només consumeix recursos socials i assistencials i cada cop tenen més rellevància en l’àmbit social i més pes en el familiar. El fet de disposar d’aquest tipus d’habitatge significa viure la vellesa d’una manera alternativa a les residències geriàtriques, a la casa dels familiars, o a la soledat.

En un allotjament col·laboratiu es conserva la intimitat en disposar d’un espai privat, i a la vegada es guanya la companyia d’altres usuaris amb qui compartir interessos i realitzar activitats comunes. Tot contribueix a viure aquesta etapa de forma activa i amb llibertat. I és que des del primer moment en que es constitueix la cooperativa, els socis són els que prenen totes les decisions: des del color de les rajoles, fins a com seran i per a què es faran servir els espais i serveis comuns. Tot és decideix de manera assembleària.

Model Andel

El cohousing es basa en el model Andel dels països escandinaus, on la propietat dels immobles és de la cooperativa i els seus membres en són usuaris a canvi del pagament d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible. L’habitatge col·laboratiu ja està molt estès a països com Dinamarca, Noruega, Suècia, Canadà o els Estats Units.

El Model Andel presenta una sèrie d’avantatges: per als socis, perquè no han de pagar una hipoteca a llarg termini ni un lloguer desorbitat; per a l’administració, que genera habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre, reduint la despesa pública en habitatge; i per al conjunt de la societat, ja que els diners que l’administració pública s’estalvia en habitatge social pot dedicar-los a altres àmbits. A més, aquest model fomenta la creació de teixit social entre les persones.

Projecte Movicoma

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) està realitzant un projecte d’investigació Movicoma sobre el cohousing a l’estat espanyol. L’objectiu és identificar els factors que incideixen en el sorgiment i desenvolupament, expansió i consolidació de l’habitatge col·laboratiu per a gent gran a l’estat espanyol, per a poder avaluar després l’impacte psicosocial en les persones. Una hipòtesi és que és possible que consumeixin menys recursos sanitaris i socials.

El primer pas en la investigació ha estat l’elaboració d’un mapa per localitzar els diversos projectes d’habitatge col·laboratiu per a gent gran i en quina fase estan. A Catalunya n’hi ha dos: la Muralleta i la Cooperativa Obrera d’Habitatges.

La Muralleta

A la petita població de Santa Oliva, a la comarca del Baix Penedès, hi ha La Muralleta: “un col·lectiu de persones madures, constituïts en cooperativa amb la idea de desenvolupar un projecte autogestionat i a la nostra mida”, tal com es defineixen els membres de la cooperativa. L’espai destinat a l’habitatge és modest però funcional, amb espais amples, banys adaptats i portes corredisses, per poder viure amb tota l’autonomia possible en 60 m2. L’espai dedicat a les zones comunes és molt gran, fins a 10 mil m2, per facilitar l’organització d’activitats en plena naturalesa. Disposen de jardins i d’un hort comú on conreen la terra aplicant tècniques tradicionals, ecològiques i biodinàmiques. Tots els espais estan habilitats per a que hi pugin accedir persones amb discapacitat.

Actualment tenen en marxa una segona fase del projecte, que constarà de 6 nous habitatges i més zones comunes, com una piscina o un gimnàs per a fer rehabilitació.

Cooperativa Obrera d’Habitatges

Al Prat de Llobregat podem trobar un altre exemple de cohousing, es tracta de la Cooperativa Obrera d’Habitatges, que porta en funcionament des dels anys 60 i que ha participat, conjuntament amb l’administració pública i amb empreses privades, en la construcció de moltes promocions de pisos i espais cooperatius. I és que fer de nexe entre l’administració i la empresa -per fomentar l’ús cooperatiu i no especulatiu dels espais públics i privats- és una de les virtuts de les cooperatives d’habitatges.

Sostre Cívic

Una altra experiència interessant de comentar és la de l’entitat Sostre Cívic que facilita la constitució de cooperatives i l’accés a aquest tipus d’habitatges als seus socis. L’entitat és defineix com un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge i un espai on trobar les persones amb les mateixes inquietuds i necessitats, projectes i recursos per desenvolupar-los de manera cooperativa.

El model cooperatiu pot ser una bona opció d’accés a l’habitatge no només per a la gent gran, també per a famílies, joves, etc., i convertir-se en una via que usuaris, administracions i empreses poden utilitzar plegats per combatre els efectes de la bombolla immobiliària per a que l’habitatge sigui un dret i no un negoci especulatiu.

ACTUALITZACIÓ: Si t’interessa aquest tema, consulta l’entrada de blog “Habitatges diferents per a col·lectius diversos” publicada al maig de 2021.