Algun cop us heu preguntat on van a parar els taps de plàstic que recollim a casa, a la feina o a la escola dels nostres fills? O si realment es destinen tots els beneficis de la recollida a causes benèfiques? Es possible fer negoci amb aquest producte? Aquesta setmana al blog de DIXIT intentarem aclarir conceptes i tombar “mites” entorn a aquests petits objectes de plàstic.

Des de fa uns anys el reciclatge dels taps de plàstic ha deixat de ser només una causa mediambiental i s’ha convertit també en una social. Però que tindran els taps que no tinguin altres materials plàstics que els fan objecte d’una recol·lecció tan escrupolosa. En primer lloc és tracta del tipus de plàstic del que estan fets: són polímers d’alta qualitat, sobretot polietilè d’alta densitat i polipropilè, que tenen infinitud d’usos en la indústria del plàstic. En segon lloc, la seva mida fa que sigui relativament fàcil la seva recollida i emmagatzematge, a més, arriben, pràcticament nets a les plantes de reciclatge i tractament de residus.

Tot això fa que sigui un producte molt valorat en el sector, el seu preu està entre els 200 i 300 euros la tona (uns 500.000 taps), és a dir, entre 4 i 6 cèntims d’euro per cada 100 taps. Però es fa difícil pensar que algú, des de casa seva, s’hi vulgui dedicar professionalment a la recollida de taps de plàstic. En canvi, és tracta d’un producte ideal per recollir per part d’empreses, associacions i entitats amb finalitats benèfiques. A més, algunes empreses de plàstics, que reconeixen que aquesta línia de negoci ja suposa el 20% del total dels seus ingressos, asseguren que només treballen amb associacions benèfiques a les que demanen justificant del destí final dels fons recaptats.

Per això la feina que fan les entitats i associacions és clau. S’encarreguen de la recollida a escoles, empreses, domicilis o altres entitats, i després porten els taps a les plantes de tractament i reciclatge. Aquestes no han de pagar la mà d’obra per a separar els taps, només els trituren i els converteixen en un material anomenat gransa. La gransa es paga a uns 500 euros la tona i s’utilitza per a fabricar, sobretot, capses de fruita. Les entitats utilitzen els diners recaptats per a millorar la vida de les persones que ho necessiten.

Hi ha molts exemples d’objectius aconseguits gràcies als taps de plàstic, però en destaquem els de l’Associació Amics d’en Biel, que des de la seva creació en 2013 ja han aconseguit més de 14.000 euros, que han servit per finançar cadires de rodes o aparells per a nens amb alguna discapacitat.

Cadira de rodes amb material reciclat

Bernat Villa i Adrià Sallés no han utilitzat taps de plàstic per fabricar el seu prototip de cadira de rodes, però si materials que podem trobar en qualsevol deixalleria o punt verd: tubs de PVC, rodes de bicicleta, rodes de carretó d’hipermercat, cargols i femelles. Es tracta del projecte de fi de grau d’aquests dos estudiants d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte cursat a l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aerospacial i Audiovisuals de Terrassa.

La cadira ha estat batejada com a Do it yourself wheelchair i està pensada perquè es pugui muntar en uns quinze minuts. La idea dels dos joves no és comercialitzar la cadira sinó que han posat el disseny al servei d’ONG per tal que aquestes puguin acostar la cadira a les persones que ho necessiten. A més també és van marcar com a objectiu la inclusió social en països en vies de desenvolupament i van pensar que el millor no era enviar la cadira construïda sinó posar el disseny a disposició de les organitzacions que treballen en aquests països. Per a més informació sobre aquest projecte podeu visitar web de la Fundació Isidre Esteve, que col·labora en la iniciativa.