El debat sobre si el llibre electrònic substituirà definitivament al llibre de paper continua obert i sembla que per molt de temps. Mentrestant el llibre en suport paper, el de tota la vida, continua convidant al col·leccionisme i sembla que continuarà entre nosaltres encara per molts anys, a les nostres prestatgeries i a les biblioteques, però també amagat pels carrers, pels passadissos del metro o a dins d’altres contenidors de nostàlgia com les cabines telefòniques.
Bookcrossing
El bookcrossing (passallibres en català) és la pràctica de deixar llibres en llocs públics per a que altres lectors els trobin, els llegeixin i els tornin a “alliberar”. Es tracta d’un moviment a escala global que va sorgir el 2001 quan el nord-americà Ron Hornbaker va crear un lloc web inspirat en un altre de seguiment del recorregut de bitllets de transport.
El passallibres es basa en les tres erres: Read, Register and Release, és a dir: llegeix, registra i allibera. Per alliberar un llibre via bookcrossing primer cal registrar-lo al web per aconseguir el número d’identificació BCID (hi ha més de 5 milions de llibres registrats a tot el món). L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ha tingut algunes crítiques per part de la industria editorial, és convertir el planeta sencer en una biblioteca. Nombrosos escriptors i personatges famosos hi han donat el seu suport, com l’actriu anglesa Emma Watson que és practicant del bookcrossing a Londres i comparteix la seva activitat a les xarxes socials.
Bookcrossingapp
Aquesta aplicació pretén facilitar la localització dels llibres alliberats mitjançant el GPS, també permet que l’usuari comparteixi les seves accions a les xarxes socials com comunicar que ha alliberat un llibre o fer una crítica del que ha llegit. Es tracta d’una aplicació que segons els seus creadors, Javier Herfelder, Joan De Arcayne i Marc Canals, també pot ser útil a les editorials per fer promocions de llibres deixant exemplars gratuïts “alliberats” pels carrers de la ciutat. Boockcrossingapp està disponible tant per Android com per iOS.
Biblioteques lliures i bibliocabines
Una altra iniciativa interessant és la de reconvertir mobiliari urbà en biblioteques anònimes i d’accés gratuït amb llibres aportats per les persones a disposició de totes les persones. Són una pràctica molt comuna a països com Àustria, Suïssa o Alemanya, tenen un caràcter social i estan emparentades amb el bookcrossing i amb les botigues gratuïtes. A les biblioteques lliures, els llibres poden ser retornats una vegada llegits o no i no hi ha cap norma explícita o implícita que reguli aquestes qüestions.
Les bilbliocabines són un clar exemple d’aquesta utilització de l’espai a les ciutats. Els telèfons mòbils han fet gairebé desaparèixer els telèfons públics a les grans ciutats, i les cabines han quedat com a testimonis urbans d’una època analògica. A Londres les cabines són, a més a més, un símbol recognoscible internacionalment de la ciutat com els taxis o el canvi de guàrdia de Buckinham Palace. Ja fa uns anys que han perdut la missió principal de comunicar les persones i algunes s’han reconvertit en bibliocabines. L’any 2009 la companyia British Telecom va posar en marxa la campanya “Adopti una cabina”, per a que les administracions locals se’n fessin càrrec pel simbòlic preu d’una lliura. Així van aparèixer les primeres micro biblioteques per fer intercanvi lliure de llibres. Algunes fins i tot tenen la seva pròpia pàgina de facebook per documentar les noves adquisicions.
Londres va ser la pionera però a altres llocs com Alemanya o els Estats Units també han reconvertit les cabines en espais d’intercanvi cultural. Tret d’algunes iniciatives espontànies, als nuclis urbans espanyols i catalans aquesta tendència no ha tingut temps d’implantar-se ja que bona part de les cabines tancades s’han retirat. De fet, a Barcelona només en queda una al districte d’Horta-Guinardó i ja té la seva campanya de Change.org per evitar-ne la retirada. Potser convertir-la en bibliocabina seria una gran opció, l’última cabina de Barcelona convertida en la primera micro biblioteca.
Like! 🙂