El tòpic de que la realitat supera la ficció és assumit per tothom, però quan parlem de tecnologia robòtica i realitat virtual fins i tot podem dir que la ficció és la realitat o, com a mínim, que una ajuda a interpretar l’altra. Aquesta és la idea amb la que la realitat virtual s’està aplicant en moltes teràpies socials i sanitàries amb persones amb diferents tipus de patologies, però sobretot en l’àmbit de la salut mental i la neurorrehabilitació. Un altre clàssic de les pel·lícules de ciència ficció que sembla haver traspassat la pantalla són els anomenats robots socials que s’encarreguen de fer teràpies assistencials i educatives. Tot seguit repassem alguns exemples de tot plegat:
Teràpies amb realitat virtual
La realitat virtual ja s’ha demostrat que funciona però el fet que ara s’hi pugui accedir des d’un smartphone l’ha fet més accessible i barata. Aquesta tecnologia permet posar el pacient en una situació fictícia de tridimensionalitat i aïllament (gràcies a les ulleres) el que fa que capti tot el seu interès i concentració. En aquest entorn virtual hi ha una resposta sensorial del cervell a cada moviment. Tot això fa que s’hi puguin dur a terme teràpies on el pacient pot entrenar diferents tipus de resposta a diferents tractaments amb l’ajuda del terapeuta.
Imatge: Pixabay
A l’Institut Guttmann des de començaments d’any es treballa amb realitat virtual en teràpies de rehabilitació per a l’entrenament cognitiu i motor després de l’ictus, el traumatisme cranioencefàlic i altres patologies d’origen neurològic. A més, la institució compta amb tot un seguit d’infraestructures cientificotècniques per recolzar els tractaments i les teràpies com ara: una plataforma de telerehabilitació cognitiva, tècniques d’estimulació transcranial de corrent directa, un laboratori de neurofisiologia avançada i també sistemes robòtics per a la neurorehabilitació, entre d’altres sistemes que podeu consultar en aquest enllaç.
El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i l’empresa catalana Psious han estats pioners en utilitzar la tecnologia de realitat virtual per tractar el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Aquesta tecnologia permet als professionals utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients. Així els pacients poden aplicar amb més facilitat tècniques de mindfulness en la seva teràpia, és a dir, posar atenció plena en les pròpies emocions, sensacions i pensaments. De moment es tracta d’un primer assaig en el que participen 90 persones adultes, que se sotmetran a 6 sessions de 20 minuts. L’objectiu final és reduir el temps de tractament i aconseguir els mateixos resultats que amb el tractament farmacològic, però prescindint-ne.
La realitat virtual és ja més real que virtual en molts hospitals i centres de rehabilitació. A banda dels tractaments que hem vist, ja s’està utilitzant per tractar tot tipus de fòbies, pors, trastorns d’ansietat, autisme i en teràpies ocupacionals en infants i adults.
Robots socials
El Pleo és un robot dinosaure interactiu que ja fa gairebé tres anys que treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els robots Pleo s’utilitzen com a element de suport psicològic durant l’estada dels malalts. Els resultats de les proves realitzades són tan positius com els de la zooteràpia. També s’ha comprovat que no només milloren la qualitat de vida dels infants, sinó que també són un sòlid punt de suport per als pares i l’equip mèdic inclòs. Els robots interactuen amb els nens i nenes a base de sons, moviments i tota mena de jocs i els són de molta utilitat en moment difícils o d’estrès com els preoperatoris o les sessions de quimioteràpia.
Imatge: Web de l’Hospital Sant Joan de Déu
L’Institut de Robòtica per a la Dependència (IRD) ha posat en marxa AutonoMe, una iniciativa per a l’anàlisi i registre de l’estat emocional de persones amb alts nivells de dependència durant les activitats educador-usuari. El projecte incorpora un programari i diversos sensors “wearables” (tecnologia portable), per analitzar durant les activitats l’estat emocional i registrar-lo. Les dades obtingudes permeten adequar automàticament les activitats que es realitzen per mitjà d’ordinadors o robots.
La residència de la Fundació Ave Maria de Sitges per a persones amb discapacitat ja està utilitzant robots en el seu dia a dia. Els terapeutes els utilitzen per estimular la memòria, la coordinació motora, el reconeixement verbal i l’atenció.
I acabem amb SignAloud, que més que un robot es tracta d’un gadget però amb les funcions i la usabilitat pròpies d’un autòmat. És el projecte de dos estudiants de la Universitat de Washington que han ideat uns guants que tradueixen el llenguatge de signes a paraules. Els guants funcionen amb uns sensors de moviment que interpreten els gestos i, mitjançant una connexió sense fils, envien a un microordinador tota la informació que transforma el codi rebut en una veu digital que surt per un altaveu. Podeu veure com funciona l’invent en aquest vídeo i trobar més informació a la notícia que va publicar Xarxanet.org.