Actualment generem un gran volum de dades de forma massiva i constant: quan traiem diners d’un caixer, quan fem una cerca per internet, quan enviem un correu electrònic, quan truquem… Tot allò que deixa un registre digital passa a engrossir el que s’anomena ‘Big Data’. La ciència i la tecnologia proporcionen eines per tractar aquestes dades amb l’objectiu de preveure models i tendències de consum o per ajudar a prendre decisions estratègiques i per això són l’objecte de desig de grans multinacionals. Però, i si aquestes dades es gestionen amb un altre objectiu?

A banda de predir quina serà la propera tendència dels mercats internacionals, aquests rastres digitals també es poden fer servir -mitjançant determinats processos de gestió i anàlisi- per comprendre el benestar de les persones i assegurar que ningú queda endarrerit del desenvolupament global. Estem davant d’un nou tipus d’informació massiva que ens provoca dubtes en quant a la gestió comercial i en qüestions de privacitat, però que també genera oportunitats per a la gestió dels recursos socials a escala global.

Un projecte que posa les dades al servei de la societat

Aquest any ha aterrat a Europa el Data Science for Social Good (DSSG), que busca atraure a joves talents en ciència de dades per resoldre problemàtiques socials. Es tracta d’un projecte sorgit l’any 2012 de la mà de Rayid Ghani, que va ser cap de dades científiques durant la campanya electoral de l’expresident nord americà Barack Obama. Ara la Universitat Nova de Lisboa i l’ajuntament de la ciutat portuguesa de Cascais han portal aquesta iniciativa a Europa.

Generalment, són les grans multinacionals i les grans empreses tecnològiques les que, a l’hora d’utilitzar el ‘Big Data’, s’enduen el finançament de grans inversors i també el talent científic per desenvolupar sistemes i aplicacions per treure’n rendiment. El projecte DSSG ofereix beques per a persones, d’entre 18 i 40 anys, amb talent científic per al tractament de dades amb el propòsit de posar-los en contacte amb organitzacions que treballen en un determinat projecte social.

Aquest projecte té l’objectiu d’atraure capital econòmic i, sobretot, talent científic per a que sigui possible desenvolupar models tecnològics que puguin oferir serveis tan útils per la societat com determinar quina ambulància hauria de sortir primer per atendre una trucada al 112, indicar quin és el millor programa governamental per reduir la probabilitat d’atur de llarga durada segons la zona, el col·lectiu, etc., o crear un model que pugui preveure quins estudiants tenen més risc d’abandonament escolar.

Fòrum Mundial de Dades de l’ONU

Per prendre qualsevol tipus de decisió les dades són imprescindibles, això ho saben a les empreses, als governs i a les entitats socials. Però tot i la irrupció del ‘Big Data’ a nivell global encara hi ha països que tenen mancances a l’hora de recollir dades tan bàsiques com els naixements i les defuncions o que no expedeixen partides de naixement, o d’altres dades com les de la violència masclista.

Per això l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) va posar en marxa el passat mes gener el 1r Fòrum Mundial de Dades, que sota el lema No podem aconseguir allò que no som capaços de mesurar, va reunir a Sudàfrica més de 1.000 representants dels sectors públic, privat, acadèmic i de la societat civil implicats en la producció i ús de dades. L’objectiu d’aquesta trobada mundial va ser que l’àmbit privat i el públic comencin a treballar plegats per treure rendiment al ‘Big Data’ en favor del desenvolupament sostenible de totes les comunitats, especialment d’aquelles que han quedat en situació d’exclusió social. Aquest fòrum internacional ja prepara la segona trobada a Dubai per al més d’octubre de 2018. Podeu consultar el seu programa i objectius en el seu web.

El ‘Big Data’ i el benestar de dones i nenes

El ‘Big Data’ també pot ser un gran aliat a l’hora d’establir polítiques de gènere en zones de difícil accés o allà on no s’hi recull informació desglossada per sexe com en algunes zones de d’Àfrica on és difícil quantificar l’analfabetisme femení, l’accés a contraceptius o a sistemes de sanitat, entre altres dades bàsiques. El recull de dades tradicional no pot donar pistes sobre aquestes dades concretes,  però el ‘Big Data’ sí. Per exemple la precisió d’imatges per satèl·lit pot aportar informació sobre el clima, la producció agrícola o la distància a carreteres i vies de comunicació, qüestions importants per establir l’estatus social de les dones en determinades zones.

L’entitat Data2X, lligada a l’ONU, recull dades a nivell internacional per demostrar com una millor informació de gènere pot orientar les polítiques d’igualtat i aprofitar les inversions amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat de gènere. Des d’aquesta entitat s’han recollit dades de gènere en quatre continents des de fa anys i que recentment s’han publicat a l’informe El ‘Big data’ i el benestar de dones i nenes que conclou que el ‘Big Data’ és un recurs valuós per fer un mesurament afinat del benestar de dones i nenes en zones en vies de desenvolupament.

L’informe es va dur a terme partint de la idea que les fonts de dades convencionals, com les estadístiques oficials i enquestes de llar, no cobreixen tot el territori i es realitzen amb poca freqüència. Les dades digitals poden complementar a les tradicionals perquè es generen de forma contínua i es recullen passivament, cobrint zones, temes i grups de població que a dia d’avui són invisibles per als seus governs.

Reglament europeu sobre la gestió de dades

Les dades que s’obtenen a nivell mundial gràcies als avenços tecnològics i de la informació creixen exponencialment any rere any. Es diu que les dades recollides només durant l’any 2015 ja van ser superiors a les de tota la història de la humanitat. Això pot servir per fer-se una idea del volum d’informació del que estem parlant, però també per adonar-nos de com la nostra privacitat està exposada i a l’abast de tothom que vulgui fer-ne ús amb objectius diversos. A Europa la normativa que regula la protecció i ús de dades va entrar en vigor fa més de 20 anys quan l’ús d’internet no era massiu i ni tan sols existia Google.

L’abril de 2016 es va aprovar el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades (GDPR per les sigles en anglès) que entrarà en vigor el 25 de maig de 2018 per substituir la Directiva de Protecció de Dades de 1995. L’incompliment suposarà penes de fins a 20 milions d’euros o el 4% dels ingressos de la companyies. Però aquesta legislació tan restrictiva també contempla l’ús massiu de dades per millorar el transport, la salut i la protecció social.

L’objectiu del GDPR és que les diferents lleis de protecció de dades que hi ha establertes per tot Europa vagin en la mateixa direcció. La jurisdicció s’aplicarà a totes les companyies que processen dades de persones que resideixin a la Unió Europea, independentment de la seu de la companyia, tant als que controlen les dades com als que les processen.