XarXaJoves: acompanyament integral a joves amb problemes de salut mental

La Federació Salut Mental Catalunya ha posat en marxa aquesta tardor XarXaJoves, un projecte d’acompanyament integral a joves amb problemes de salut mental que s’inicia amb tres experiències a tres clubs socials: La Brúixola (de l’entitat Salut Mental Ponent, a Lleida), Cap Endavant (de l’entitat AREP, a Barcelona) i Gramenet (de la Fundació Salut Mental Catalunya, a Santa Coloma de Gramenet). La iniciativa tindrà una durada inicial de dos anys, i,  si l’avaluació demostra la seva eficàcia, l’objectiu serà incloure-la a la cartera de serveis de la Generalitat de Catalunya.

Clubs socials

XarXaJoves vol facilitar la recuperació dels adolescents i joves amb problemes de salut mental d’entre 16 i 25 anys a través de la seva participació social a tots els àmbits de la vida. Per aquest motiu es vol integrar la xarxa als clubs socials ja existents però que fins ara estaven més pensats per a gent adulta. Els clubs socials estan destinats específicament a la inclusió social i a la participació comunitària, mitjançant activitats culturals, esportives i de lleure en general, d’aquelles persones que tenen algun trastorn de salut mental. El club social és el primer recurs social especialitzat de referència en l’àmbit de l’atenció de la salut mental.

Es tracta que els joves assoleixin, a través d’aquesta participació, més quota de salut i benestar. Ja que amb una xarxa relacional d’amistats, espais per fer activitats, grups de suport i grups d’ajuda mútua els processos de recuperació i inserció són més eficaços.

Des de XarXaJoves també es fomenta l’establiment de col·laboracions amb les entitats de lleure d’un territori concret per tal de treballar conjuntament en els suports específics que aquests joves necessiten, també fora de l’àmbit de la salut mental.

Adolescència i joventut

Les persones adultes saben per experiència pròpia que l’adolescència no és una edat fàcil, les alegries i les decepcions es viuen amb molta més intensitat en aquesta època vital. Per tant, per a una persona amb trastorn mental aquesta etapa és encara més difícil. Segons els experts, el major problema amb que s’enfronta una persona jove amb trastorn mental és l’estigma. Perquè per a un adolescent és molt important la percepció dels altres sobre un mateix.

Aquest projecte se centra en la franja d’edat que va dels 16 als 25, però sobretot en aquella etapa dels 16 als 18 en què hi ha una discontinuïtat assistencial. Segons Francisco Muñoz, coordinador del projecte i responsable de l’àrea sociocomunitària de la Federació Salut Mental de Catalunya, durant la infància qui pateix un trastorn mental troba en els centres infantils de salut mental un espai amable que el reconforta. Però quan es fa la transició als centres o a la xarxa assistencial dels adults els joves es troben una mica perduts, una mica desemparats, són espais menys acollidors i on segurament hi ha menys temps d’atenció per pacient.

A més en aquesta edat, els joves es troben amb moltes dificultats per definir un itinerari laboral, formatiu i de lleure que els permeti superar la seva problemàtica. L’aïllament també genera conseqüències especialment negatives que sovint només serveixen per empitjorar la seva situació de salut. Per aquest motiu les accions del XarXaJoves escapen de les dinàmiques pròpies de les institucions hospitalàries, complementant així el procés terapèutic però donant un altre tipus de resposta a l’adolescent i al seu patiment.

Objectius

Segons Muñoz des de la xarxa sanitària ja s’està donant un suport a la salut d’aquests joves però des de la xarxa social i assistencial també s’hi pot donar un cop de mà. Perquè un problema de salut mental també té una vessant social. L’acompanyament social és important perquè els joves no es desvinculin de la xarxa sanitària. Així l’objectiu principal d’aquest projecte és posar les bases necessàries per a que els joves puguin construir un projecte de vida i treballin els aspectes relacionals incidint en:

– L’acompanyament al món educatiu i laboral.

– El reforç i seguiment de la seva vinculació amb els serveis sociosanitaris.

– Promocionar la vinculació amb entitats de lleure aliens al món de la salut mental.

– Afavorir la socialització i el suport entre iguals.

– I potenciar, en definitiva, el procés de recuperació i apoderament.

Salut mental

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, i un 75% d’aquests comencen abans dels 18 anys. A més, apunta que les taxes de depressió i ansietat han augmentat entre els adolescents fins a un 70% en els últims 25 anys.

A Catalunya la població atesa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha anat augmentant gradualment fins a arribar al 4,4% de la població catalana d’entre 6 i 18 anys a l’any 2016. Es fa necessari, per tant, articular respostes a les necessitats dels joves i al seu patiment, més enllà de l’àmbit escolar i a partir dels 16 anys.

Més projectes de la Federació Salut Mental Catalunya

La Federació Salut Mental Catalunya té l’objectiu de representar i acompanyar el moviment associatiu de persones i familiars que a Catalunya lluiten per millorar la salut mental, així com la defensa dels drets, la sensibilització social, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, tant d’infants com d’adults amb trastorn mental.

La federació té altres projectes destacats a favor del benestar de les persones amb trastorn mental i per la defensa dels seus drets. Com la impulsió i la creació d’Obertament, una campanya per donar la cara i lluitar contra l’estigma que compta amb suports de tot el sector, o el projecte Activa’t per la Salut Mental del que ja us vam parlar en una entrada de blog anterior.

 

3 Comments Add yours

  1. Teresa Boix ha dit:

    Totalment d’acord amb el projecta cal donar-li la máxima difusio.
    De la atenció que es fa a l”inici del trastorn dependra que la persona pogui desenvolupar una vida independent. Es molt important la figura del acompanyant, per evitar l’abandonament tant alt que es dóna en la actualitat.
    No penso igual amb la igualtat d’oportunitats perquè en la práctica és tradueix en desigualtat, penso que una discriminacio positiva seria més just, com a minim en un principi.
    Molta sort feu una bona feina.

  2. Rosa ha dit:

    I els que tenen mes de 25 anys? Que conviuen amb els pares? Que hi ha per a ells… si es tracte d’ansietat, Narcísisme… on poden acollir.se?

    1. DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials ha dit:

      Bon dia, Rosa. No et sabríem dir un recurs concret per al cas que exposes però potser la Federació de Salut Mental Catalunya en té algun o et pot orientar millor.

Leave a Reply