El blau, el verd i el vermell van tenyir les activitats celebrades amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, una jornada per posar en relleu la riquesa de la cultura gitana i els seus valors. Es commemora cada 8 d’abril perquè va ser aquest dia, però de 1971, quan va tenir lloc el primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, que va servir per agermanar gitanos de tot el món i donar-los més força per reclamar els seus drets. Des d’aleshores ho fan compartint himne i bandera.

Algunes poblacions es van avançar a la celebració. És el cas de Tarragona, que el 5 d’abril va llegir el manifest de commemoració al pati de Jaume I de l’Ajuntament, i de Valls, on l’Associació Gitana Social i Cultural de la ciutat va descobrir el dia 7 al Barri Antic una placa d’homenatge a “Peret”, ja que va ser aquí on el pare de la rumba catalana va realitzar el seu últim concert. Reus, en canvi, va optar per, a més d’organitzar un acte institucional el dia 8, allargar la commemoració fins l’endemà amb la Festa Infantil del Poble Gitano al Centre Cívic Migjorn, amb contacontes, música, berenar i un llançament de globus.

Música i flors per al record

La celebració a Barcelona va arrencar un any més penjant la bandera gitana al balcó de l’ajuntament –imatge que es va repetir en ciutats com Lleida o Sabadell, on la van posar tres dies abans– i amb la interpretació del seu himne, Gelem Gelem, que tracta sobre l’holocaust gitano durant el règim nazi.

La cançó també va ser interpretada al Parlament de Catalunya, escenari de l’acte institucional organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Família va acollir una trobada entre el conseller Chakir el Homrani i gitanes i gitanos amb diferents perfils professionals amb la voluntat de mostrar la pluralitat de la comunitat dins el món laboral.

Rius com el Besòs i l’Onyar, al seu pas per Sant Adrià del Besòs i Girona, respectivament, i el torrent de la Farigola de Valls van acollir la Cerimònia del Riu, en la qual els gitanos de tot el món es reuneixen als marges dels rius per encendre espelmes i llançar pètals de flors a l’aigua en memòria de les víctimes de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes –especialment durant l’holocaust– i en record de l’èxode viscut pel poble romaní fa més de 1.000 anys.

La zona esportiva del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs es va omplir de música durant tota la tarda, igual que la Plaça Nova de la Catedral de Barcelona, on la Font Màgica de Montjuïc va cloure la jornada ballant a ritme de rumba tenyida de blau, verd i vermell.

Durant la diada, i els dies previs, també es van organitzar diferents tallers i activitats arreu del territori per donar a conèixer amb més profunditat la cultura del poble gitano i trencar estereotips. Era l’objectiu dels punts informatius que van visitar diferents barris de la capital catalana i la plaça de Sant Jaume, i de la carpa que es va instal·lar a la plaça de l’Imperial de Sabadell, ciutat on es van organitzar altres actes com la projecció de Camarón: Flamenco y Revolución.

El poble gitano a Internet

La festa també es va viure a les xarxes socials amb el cinquè concurs de fotografia DIKHANDOJ, que premia imatges sobre la celebració de la diada a la província de Barcelona, la cultura gitana i la creativitat amb els colors de la bandera gitana. Internet també permet fer un tomb pel Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya o consultar el dossier temàtic sobre el poble gitano de DIXIT, que recentment ha incorporat al seu catàleg el llibre Halar, cuina gitana a Catalunya. A més, trobareu informació en aquesta pàgina del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i tot el que s’ha publicat a Twitter sobre aquesta diada amb l’etiqueta #DiaPobleGitano.

Aprofitant l’ocasió, també destaquem el vídeo elaborat per l’Associació Intercultural Nakeramos i Romanó Films –amb el suport de la regidoria de Drets de Ciutadania i Diversitat de Barcelona– per al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. STOP Antigitanisme denúncia algunes de les situacions discriminatòries que pateixen les persones d’ètnia gitana.