Les llengües estan vives: apareixen nous termes i paraules ja existents prenen nous significats. Alguns acaben incorporant-se al diccionari amb el temps però d’altres no, encara que envelleixin i siguin correctes. Anticapitalista, biocombustible, bombolla immobiliària, canvi climàtic, ciberatac, gihadisme, mileurista, nanopartícula, obsolescència programada, prima de risc, superilla, troica, xatejar… Són només alguns exemples que podeu trobar en aquesta llista.
Evidentment, també n’hi ha de vinculats als afers socials. En el seu dia paraules com banc d’aliments, copagament, teixit social, teleassistència, tetraplègic o tercer sector van ser neologismes. N’hi ha que són força noves i de plena actualitat com sensellarisme o migrants. Algunes pràcticament només les fan servir els professionals com resiliència, comorbiditat o modelatge, mentre que d’altres són en boca de tothom perquè apareixen constantment als mitjans de comunicació com economia col·laborativa, islamofòbia, mediar o microdonacions.
L’aparició de noves paraules està estretament lligada als canvis socials, tecnològics, etc. Per exemple, en els darrers mesos i anys, el feminisme ha motivat el naixement de noves paraules: hipersexualització del cos, micromasclisme, feminicidis, drets reproductius, fal·locentrisme, sostres de vidre, terra enganxós, bretxa salarial… i sororitat –la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals, i que va ser triada neologisme de 2018–, són només alguns exemples i també ho van ser en el seu dia les diferents formes de violència que pateixen (de gènere, masclista o domèstica).
Els canvis familiars també han generat força neologismes i ara parlem de famílies monoparentals, homoparentals i reconstituïdes, així com de la semiconvivència (que substitueix el manlleu living apart together) i de les relacions de poliamor. Però canviar una paraula no capgira la realitat; de vegades es modifica la forma de descriure les coses per promoure un canvi de mentalitat general i això passa més freqüentment amb col·lectius històricament discriminats com, per exemple, el de les persones amb discapacitat. Des de fa un temps també s’utilitza l’expressió diversitat funcional, tot i que no hi ha prou consens en el sector.
Qui dona el vistiplau als neologismes?
Proposar alternatives en català i adaptacions a la nostra llengua, normalitzar manlleus (paraules d’altres idiomes) i crear nous mots són algunes de les funcions del TERMCAT, el Centre de Terminologia que depèn del Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu és augmentar el cabal lèxic del català i poder donar nom a les noves realitats que cal expressar: des de les més quotidianes i populars, com la gastronomia o els esports, fins a les més especialitzades, com la nanotecnologia o la biomedicina.
Tots els neologismes es recullen a la Neoloteca, un diccionari en línia que l’1 de març va celebrar el seu vintè aniversari amb 11.191 entrades. En total, hi ha 9.144 neologismes especialitzats catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la corresponent definició i les equivalències en altres llengües (13.608 en castellà, 11.880 en francès, 12.764 en anglès i en menor quantitat en altres llengües com l’alemany, l’italià, el llatí per als noms científics, etc.).
La Neoloteca ha estat la via d’entrada i consolidació de termes d’ús ben popular com navegador, web, programari, sida, antiretroviral, màrqueting, veganisme, mosquit tigre, museïtzació, falàfel o xauarma. Fins i tot n’hi ha que ja es consideren desfasats com disquet o fax. El TERMCAT també elabora diversos diccionaris específics per àrees temàtiques, com ja us en vam parlar en aquesta entrada, on destacàvem tots els vinculats a l’àmbit d’afers socials.