Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.