Com cada primavera, i ja en són quatre, la Fundació Arrels busca voluntaris per al cens de persones que dormen al carrer a Barcelona que farà la nit del 12 de juny. En necessita més de 700 per arribar a tots els barris de la capital. La participació de persones desinteressades és fonamental per arribar a tots els racons. A Tarragona, per exemple, 145 van participar en el recompte que es va organitzar la nit del 14 de maig, i Sabadell també en buscava per al dia 21 de maig.
El cens, que s’emmarca dins del projecte The European end street Homelessness –liderat per l’organització britànica World Habitat–, té un doble objectiu. D’una banda, permet obtenir dades concretes amb què dissenyar i desenvolupar accions i projectes. Quan el cens es realitza de forma periòdica, es pot veure l’evolució a nivell global i individual. D’altra banda, serveix per sensibilitzar la ciutadania sobre el fenomen del sensellarisme.
Una nit per observar i escoltar
Organitzats en petits grups, els voluntaris dels recomptes recorren les ciutats a la recerca de persones que dormen al carrer. Els compten i prenen nota de dades bàsiques com el sexe, el lloc on pernocta (al ras, sota cobert, en caixers o dins de vehicles), l’adreça exacta i si té animals. Censos com el de Barcelona permeten obtenir més informació per conèixer la situació de la persona i el seu grau de vulnerabilitat.
En aquest cas, els voluntaris no només s’han de fixar les característiques del lloc on dorm la persona sense llar, sinó també en la roba, el cos i el comportament de les persones sensesostre que troben. A més, parlen amb aquelles que en tenen ganes per saber quant temps fa que viuen al carrer, si tenen alguna malaltia, si es troben en situació administrativa irregular, si reben alguna prestació o si han patit agressions, entre altres.
“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”, explicava la Maria als voluntaris fa un any, quan feia dos mesos que vivia al carrer després que la desnonessin. Ella és una de les 332 persones que van accedir a respondre a les preguntes dels voluntaris durant el cens del 2018. Aquella nit en van trobar 830, però n’eren com a mínim 956. Durant el recompte d’aquest maig a Tarragona, van trobar 70 persones dormint al carrer i 14, a l’alberg; 35 més que fa dos anys.
Aquests relats colpidors no deixen indiferents els voluntaris. Molts asseguren que la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, amables i col·laboradores que han compartit moments molt íntims amb persones totalment desconegudes”. “M’ha impactat una entrevista a un home que està al carrer perquè fa un any que va perdre els seus pares i no va poder seguir pagant la hipoteca”, relatava un d’ells.
Recursos per quan es viu al carrer
Arrels rep diverses peticions cada dia de persones que viuen al carrer per si s’hi poden anar a dutxar o a passar la nit. Com no pot fer front a totes les seves necessitats, ha editat una guia amb més de 70 recursos públics i privats de Barcelona i als quals les persones sense llar poden accedir directament, sense necessitat de tenir un treballador/a social.
És una eina especialment útil per a les persones que fa menys temps que viuen al carrer però també per als veïns que els truquen cada dia preocupats per alguna persona sense sostre –així els podran orientar–. A més de consells de cinc persones que dormen al carrer o ho feien fins fa poc, conté informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o rentar la roba, com buscar feina, entre altres. També compta amb un mapa que alhora que mostra la ubicació dels recursos, evidencia que els recursos per dormir són pocs i estan dispersos, o que els serveis de dutxes i de bugaderia són insuficients.
Primer la llar
Arrels té clar que una persona només pot començar a recuperar-se de la vida al carrer quan té un lloc segur on viure. Necessiten suport psicològic, estabilitat econòmica, reconstruir la xarxa de suport, no haver d’esperar setmanes o mesos per accedir a un sostre… Per això, defensa que invertir en habitatges per a aquest col·lectiu aporta més beneficis per a la persona i la societat.
En aquesta línia, Sant Joan de Déu aposta pel housing first, un model d’intervenció per a persones que viuen al carrer que prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc., com a primer pas d’un procés de reinserció social. A DIXIT TV podeu recuperar el vídeo de la conferència organitzada per DIXIT a Barcelona al març, en què també va intervenir una persona participant del servei. A més, a la nostra web trobareu un dossier temàtic centrat en habitatge i intervenció social.