A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 26 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.