A Catalunya, més de 175.000 persones majors de 65 anys que viuen soles pateixen soledat no desitjada i, per a bona part de la societat, són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, l’empitjorament de la salut o la pèrdua de la mobilitat són alguns dels factors que les aboquen a aquesta soledat.

Entitats, institucions i voluntaris intenten donar-los suport amb diferents iniciatives i activitats, i cada vegada són més els projectes que fomenten les relacions intergeneracionals pels importants beneficis que aporten a la gent gran, als infants i els joves que hi participen i a les generacions compreses entre els dos.

Ho certifiquen estudis com el realitzat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquest tipus d’activitats milloren l’aprenentatge i la motivació dels infants, i l’autoestima de les persones grans, alhora que afavoreixen la comprensió i el respecte entre les diferents generacions i incrementa la qualitat de vida d’uns i altres.

A més, ajuda a visibilitzar la gent gran al conjunt de la societat. Tenir-los més presents pot ajudar també a combatre els abusos i maltractaments que pateixen alguns. Precisament, el 15 de juny se celebra el dia mundial per prendre consciència d’aquesta problemàtica, sobre la que DIXIT va elaborar un dossier temàtic.

Iniciatives que fan molt més que companyia

Algunes escoles bressol de Barcelona animen els avis dels alumnes a acompanyar-los i ajudar-los en la cura de l’hort que tenen al centre. A Montornès del Vallès van optar perquè les criatures de la llar d’infants El Lledoner compartissin un cop al mes contacontes, jocs interactius i manualitats, entre altres, amb usuaris del Casal de la Gent Gran Nord.

Els usuaris de la residència Sant Bernabé de Berga reben la visita d’infants de l’escola bressol Flor de Neu cada tres setmanes (ni petits ni grans són sempre els mateixos) i comparteixen treballs manuals, jocs, música i contes.

De vegades, són els més grans els que aprenen del jovent. És el cas dels joves de Pira (Conca de Barberà) que han ensenyat a gent gran del municipi a treure el màxim profit del mòbil. O el dels nois i noies de Montornès que han explicat als seus veïns de més edat com fer servir les xarxes socials.

En altres iniciatives participen nens i nenes més grans, com els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal de l’Empordà, que es van cartejar amb els avis d’una residència del poble abans d’anar-los a veure. Estudiants d’altres centres de la mateixa població també els acompanyen al mercat o els visiten per fer petar la xerrada mentre juguen al dòmino.

Joves i ancians comparteixen moments de confidències, d’intercanvi d’experiències i de parlar de temes com la malaltia, la mort o la família. Conversar-hi també els permet conèixer de primera mà com era abans la vida, l’escola i el barri, de què treballaven, com viuen els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Casals Cívics, espais per a tothom

Joves i grans també poden compartir bones estones i activitats als casals cívics de la Generalitat, espais públics de participació i convivència oberts a tothom. A través d’activitats com tallers, conferències i exposicions, els casals busquen, entre altres, afavorir la cohesió social, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú.

El Casal Cívic Igualada Montserrat, per exemple, ha creat “El Racó Familiar”, on infants i adults poden jugar, dibuixar i llegir plegats per afavorir la convivència entre generacions. El de Lleida, per la seva banda, ha facilitat que alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Oró aprenguin sobre la Guerra Civil i la Dictadura de la mà de persones grans que les van patir, alhora que els feien companyia. I, entre altres, Can Boada, a Terrassa, va organitzar una obra teatral d’inclusió social intergeneracional per Sant Jordi.