Cada any es commemoren els centenaris, o altres dates assenyalades, del naixement i la mort de personatges rellevants per a Catalunya. Des de DIXIT ens volem fixar en dues: Dolors Monserdà i Teresa Pàmies, a qui hem triat per la seva lluita pels drets de les dones i de les persones en situació de pobresa.

Any Dolors Monserdà

Es commemora el centenari de la mort, el 31 de març de 1919, de la primera dona a presidir uns Jocs Florals i en publicar una novel·la en català. Els actes de l’any Dolors Monserdà, comissariat per Marta Pessarrodona, posaran de manifest la seva obra literària i també els seus esforços per millorar la situació de les dones a Catalunya, en tant que educadores de les famílies i la societat, i la seva defensa de les dones a l’educació.

Nascuda a Barcelona el 10 de juliol de 1845 en el si d’una família burgesa, el seu pare era relligador de llibres a Ciutat Vella, amb rebotiga i tertúlia, en la qual sovint participaven Clavé, Milà i Fontanals, Pitarra o Monturiol. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia i en diverses ocasions els seus poemes van guanyar els Jocs Florals –el 1909 va ser nomenada presidenta de l’edició de Barcelona–.

Molt aviat va començar a conrear altres gèneres com el teatre, estrenant diverses obres al Teatre Romea, per bé que la popularitat li va arribar amb la narrativa. De fet, està considerada com una de les primeres novel·listes catalanes. Com a periodista va estar atenta als problemes socials de l’època com la Setmana Tràgica, el divorci a França o els problemes de la dona a la ruralia. En els seus escrits destacava les aportacions de les dones i acabà recollint les seves reflexions i propostes a Orientacions per a la dona catalana, Estudi feminista (tots dos seran reeditats) o El feminisme a Catalunya.

La seva preocupació social no es va limitar al periodisme. El 1910, per exemple, va crear el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que aglutinava serveis com borses de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. A més, va impulsar la Lliga de Compradores, que animava a no comprar en establiments que s’abastissin amb productes de l’explotació com el treball infantil. Aquesta tasca social de vegades saltava a la seva obra novel·lística, com a Maria Glòria (1917).

A més de la reedició de llibres i un acte institucional al Palau de la Generalitat el 8 d’octubre, també hi haurà una exposició itinerant, conferències, un vídeo documental i la campanya a les xarxes socials #AnyDolorsMonserdà per divulgar frases de la seva obra i donar a conèixer el seu pensament. També es crearà un itinerari pels indrets de la Barcelona Vella significatius personalment i literària de Monserdà i que acabarà al Cementiri de Montjuïc, on està enterrada.

Any Teresa Pàmies

En aquest cas, l’Any Teresa Pàmies, comissariat per l’escriptora i filòsofa especialitzada en estudis de gènere Montse Barderi, serveix per commemorar el centenari del naixement d’aquesta escriptora, periodista i activista política que va no va deixar de lluitar durant els 30 anys que va passar a l’exili ni a la seva tornada.

Nascuda el 8 d’octubre de 1919 a Balaguer, Pàmies es va afiliar al partit socialista amb 16 anys i poc després es convertí en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 s’exilià a França, on va ser reclosa al camp de Magnac-Laval, i més tard es va embarcar cap a la República Dominicana, va residir a Cuba i, finalment, es va establir a Mèxic. Durant aquests anys va estudiar periodisme, va publicar articles a revistes catalanes com Serra d’Or i va ser corresponsal de la Radio España Independiente (REI), coneguda com La Pirenaica, des de la seva creació el 1941 fins al 1971. També va treballar en programes en català i castellà de Ràdio Praga.

Les més de cinquanta novel·les, memòries, cròniques i dietaris tenen una notable càrrega autobiogràfica i testimonien els anys d’exili. La seva obra mostra el seu compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme i el progrés social. Pàmies, de família pagesa i que va treballar de modista, tenia molta consciència de classe, però també de gènere i la qüestió feminista està present, transversalment, en la seva obra i en especial en títols com Opinions de dona, que recull alguns dels articles publicats en els mitjans de comunicació amb què col·laborava. A més, va participar activament en nombrosos actes, xerrades, conferències i taules rodones.

El 1947 va tornar a Europa: Belgrad, Praga i París van ser les ciutats on va viure. El 1971 va publicar Testament a Praga, que recollia les memòries del seu pare, escrites conjuntament. L’èxit de públic i crítica va ser immediat i l’obra va rebre el premi Josep Pla i el Crítica Serra d’Or de prosa narrativa, al qual s’havia presentat per correu. Un visat per recollir el guardó li va permetre tornar a Catalunya i s’hi va quedar amb tres dels seus fills i el seu marit, Gregorio López Raimundo, qui va arribar a secretari general del PSUC.

Amb motiu de l’Any Teresa Pàmies, des del març s’han programat diferents activitats i es representen diversos espectacles basats en la seva obra o sobre l’escriptora. També hi ha una exposició itinerant i s’estan reeditant alguns dels seus llibres: Matins de l’Aran, Amor clandestí, Gent del meu exili i Memòria dels morts. L’any passat, amb motiu del 50è aniversari de la Primavera del 68, es va fer una nova edició de Si vas a París, papà…: Diari de maig del 1968.