La sexualitat és un dret fonamental que afecta directament la dignitat, la igualtat, la llibertat, la intimitat, la personalitat i la felicitat de la persona. Aquest dret, però, es pot veure afectat en algunes situacions de malaltia, discapacitat o dependència.

Tal com defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut sexual és un estat de benestar físic, emocional, mental i social, no relacionat amb l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat. En aquest sentit, en aquesta entrada de blog farem referència a les persones en què, a causa de la seva edat o condicions físiques o psíquiques, la seva sexualitat es troba poc reconeguda per la societat, cuidadors o familiars, o simplement, malentesa per la falta de formació i de suports. 

Cal entendre que la gent gran i les persones amb discapacitat o en situació de dependència també tenen necessitats sexuals i poden sentir afecte o atracció cap a una altra persona. Assegurar i protegir la seva condició afectivosexual és una qüestió sobre la qual s’incideix des de fa anys, i més recentment, en relació a les persones grans i l’expressió en aquesta etapa de la vida.

La sexualitat en la vellesa

Durant l’any 2018, des de DIXIT vam organitzar dues conferències sobre sexualitat i vellesa a càrrec de dos psicòlegs i especialistes en la matèria: Jordi Naudó i Feliciano Villar. Naudó, a l’acte “Sexualitat i afectivitat a la vellesa“, va afirmar que la vellesa és l’etapa més ignorada i descuidada quan es parla de sexualitat, tradicionalment poc tinguda en compte pels investigadors i la ciència. Va fer una aproximació de la percepció social, que situa les persones grans allunyades de qualsevol necessitat o acte sexual, considerat fins i tot inacceptable. També va exposar els factors psicosocials del desenvolupament afectiu en la gent gran: la moral pràctica de l’època -que definia les relacions sexuals únicament amb finalitat reproductiva-, i la manca d’educació sexual i de mètodes anticonceptius.  

L’envelliment pot acompanyar-se de diversos factors biològics i psicològics que condicionen l’activitat sexual: medicació, malaltia, aïllament social o el fet de residir en centres geriàtrics, perquè tal com va esmentar Naudó, la situació empitjora quan les persones grans es troben institucionalitzades.

El tractament de la sexualitat a les residències també va ser abordat per Feliciano Villar a la seva xerrada “Expressió sexual en residències de gent gran: barreres i estratègies per superar-les“, que va tenir lloc a DIXIT Vic. Villar va plantejar si es garanteixen els drets sexuals i es reconeix i empara l’expressió sexual als centres institucionals, i va emmarcar les implicacions ètiques: el deure de cuidar, la valoració dels possibles riscos i la restricció davant del principi d’autonomia. Alhora va tenir en compte altres barreres com la presència de malaltia o dependència, la falta d’intimitat en els diferents espais físics i la filosofia de l’atenció i la cura de la institució, reprimint, ocultant, fent broma o infantilitzant qualsevol manifestació. No obstant, la sexualitat va més enllà del simple fet sexual i la capacitat d’estimar, donar afecte i sentir plaer no es perd mai i s’hauria de poder visibilitzar. Segons Villar, les persones grans haurien d’interessar-se per la sexualitat, així com pel seu entorn, i ser conscients dels seus aspectes positius, per afavorir l’autoestima, la salut mental i combatre la soledat, i en les persones residents, per evitar l’aïllament social i millorar la seva qualitat de vida a la institució.

Sexualitat i discapacitat: normalització i autonomia

Pel que fa a la sexualitat en la discapacitat, n’hem parlat des de fa anys a DIXIT: a dues entrades de blog “Discapacitat i sexualitat (I)” i “Discapacitat i sexualitat (II)“, a la Conversa d’ètica aplicada “Sexualitat i diversitat funcional” (2012), i a diverses conferències i un dossier temàtic, que detallem a continuació.

A la conferència a càrrec de la sexòloga Natalia Rubio “Sexualitats, discapacitats i diversitats“, que va tenir lloc a DIXIT Vic el 2014, es van oferir consells per atendre, educar i donar suport a la sexualitat en la discapacitat i alhora tenir en compte l’expressió en totes les etapes evolutives de la persona. També es va abordar el paper de les famílies i la coordinació entre professionals i altres agents implicats, sense deixar de banda les persones amb discapacitat i la seva responsabilitat en la lluita per a la seva autonomia i llibertat sexual.

Per una altra banda, a DIXIT Girona es va presentar el llibre Sensuales. Relatos de sexo y afecto en la discapacidad, que recull tretze històries de dues professionals especialitzades en l’atenció de persones amb discapacitat. L’objectiu és mostrar la sexualitat com un fet normalitzat en les persones amb discapacitat i ajudar a entendre les necessitats pròpies de cada persona i segons cada situació de dependència.

Francesc Granja i María Clemente van ser els ponents de la conferència “Salut sexual en la discapacitat“, que es va realitzar a Lleida i a Barcelona l’any 2015. Aquest acte va tenir la premissa de donar a conèixer el model d’assistència sexual, una assistència que planteja diversos interrogants ètics i que consisteix a donar suport específic per accedir sexualment al propi cos o al d’una parella. Durant l’acte, Clemente, psicòloga especialitzada en neurorehabilitació, va parlar sobre un tipus de sexualitat on la genitalitat no té el paper protagonista. Granja, per una altra banda, va explicar la seva experiència personal on va descobrir un tipus de sexualitat més conscient a l’hora de donar i rebre plaer, d’acord a la seva discapacitat física.

Finalment, és interessant destacar el dossier temàtic Sexoafectivitat de les persones amb discapacitat i diversitat funcional, publicat el 2014, perquè recull monografies i articles que aborden específicament la sexualitat en persones amb discapacitat intel·lectual. També inclou informació sobre l’expressió en centres residencials i amb necessitats de suport específic, i diversos articles sobre educació sexual, com a eina clau per a la normalització, la no sobreprotecció de la persona, la cura de la seva intimitat, el manteniment de relacions consentides i la prevenció de possibles situacions d’abús.