Els rumors i els actes discriminatoris vers les persones immigrades són una constant no només per a les persones nouvingudes sinó també per a les que fa anys que resideixen a Catalunya o, fins i tot, han nascut aquí. Són molts els projectes privats i les polítiques públiques que busquen acabar amb aquesta xacra amb activitats formatives i campanyes de sensibilització. Recentment, també han sorgit iniciatives per donar a conèixer la seva realitat i per donar-los veu com el futur cercador “Noves veus de persones expertes dels orígens diversos de la Catalunya d’avui”.
Una altra d’aquestes iniciatives és el Col·lectiu Ficcial, una assessoria cultural que vetllarà per acabar amb actituds discriminatòries en les ficcions. Bel Olid, Desirée Bela i Miríam Hatibi són tres de les activistes i expertes en gènere, classe, diversitat religiosa, racialització, LGTBQ+ i discapacitat, que ajudaran a guionistes i escriptors a construir personatges i històries que no perpetuïn actituds discriminatòries com són la misogínia, el racisme, la LGTBIfòbia o la xenofòbia. El món audiovisual (cinema i televisió, però també teatre i literatura) sovint perpetua aquests comportaments i per això pot ser un actor important en la lluita per combatre-les.
Els periodistes també tenen al seu abast guies per evitar caure en els estereotips i els titulars alarmistes, i contribuir a construir una societat més igualitària. Per exemple, la Guia de comunicació inclusiva, editada per l’Ajuntament de Barcelona, o la Guia de llenguatge inclusiu, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Un dels col·lectius víctima de la discriminació és la comunitat musulmana. En aquesta entrada al Blog de DIXIT, ja vam referenciar algunes de les entitats que lluiten contra la islamofòbia i els projectes que es duen a terme, però n’hi ha més. Una de les més destacades és Stop Als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), un col·lectiu multidisciplinari dedicat a abordar les mancances d’una resposta global a la islamofòbia amb projectes de recerca i activitats de formació i solidaritat. També fan denúncia de discursos i de pràctiques islamòfobes, és a dir, aquells actes de discriminació, actituds hostils i perjudicis provocats a persones pel fet de ser identificats identificades com a musulmans musulmanes, així com qualsevol discurs que fomenti i/o normalitzi aquestes pràctiques.
Contra aquest discurs i els rumors que proliferen hi ha iniciatives com la Xarxa Barcelona Antirumors o el projecte Vincles per la Diversitat, perquè sovint les actituds i afirmacions xenòfobes se sustenten en rumors, el desconeixement i la por. Un dels àmbits on més rumors es generen relacionats amb les persones immigrades i/o refugiades és en els serveis socials a causa dels ajuts. DIXIT va acollir fa poc la conferència “Abordatge dels rumors en els serveis socials”, durant la qual es va explicar el funcionament dels estereotips, els prejudicis i els rumors, així com els principals rumors que circulen sobre les persones immigrades i les persones usuàries dels serveis socials. També es van donar a conèixer eines per qüestionar, aturar i desmuntar-los.
La xerrada, que podeu recuperar a DIXIT TV, va anar a càrrec de Rodrigo Prieto, doctor en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Comunicació Social per la Universitat de Santiago de Xile. Actualment, Prieto és director de Contingut de l’Institut Diversitas, que va cofundar, i professor de la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, així com professor col·laborador de la Seinäjoki University of Applied Sciences de Finlàndia.
Diversitas va posar en marxa el projecte Stop Islamofòbia davant de l’augment dels discursos intolerants i d’odi vers les persones musulmanes. La iniciativa va incloure tres taules de treball amb persones musulmanes de diversos entorns i perfils, així com altres persones i entitats compromeses amb la lluita antiracista. A partir dels arguments aportats, l’entitat va elaborar materials de difusió sobre islamofòbia de gènere, islamofòbia contra els joves i islamofòbia a les xarxes socials.
D’altra banda, DIXIT Girona va acollir al març la jornada “Postveritat, discursos de l’odi i instrumentalització de la immigració”. Durant la sessió, Andreu Domingo, demògraf i sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, va posar especial atenció en la manera en què els partits polítics van plantejar la campanya electoral de les eleccions municipals del mes de maig. També va participar l’advocada Mònica Caldas, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, que va presentar eines pràctiques per a l’acompanyament en denúncies de racisme.
DIXIT ha acollit altres conferències sobre la islamofòbia com la que va impartir l’activista Míriam Hatibi (“Islamofòbia de gènere”) o “Parlem de l’Islam de forma apropiada: la terminologia no és innocent”, durant la qual la professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, va oferir les claus per entendre i contextualitzar termes com musulmà, islàmic o islamista, xiïta o sunnita, imam, salafista, wahabí, etc.
Si us interessa aquesta qüestió, al portal de DIXIT també trobareu dossiers temàtics sobre l’eliminació de la discriminació racial i la immigració, així com diverses monografies com Combatir la islamofobia, L’Islam avui: alguns aspectes controvertits o el Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica.