Tenir animals a casa té beneficis entre els quals destaca una millora notable de la qualitat de vida. Això queda encara més palès en el cas de persones amb discapacitat que, gràcies als gossos d’assistència, poden dur una vida més autònoma, guanyar en autoconfiança i seguretat, i millorar la seva integració social. Actualment se celebren deu anys de l’aprovació de la llei que ampliava l’accés a tots els gossos d’assistència.

La Llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d’assistència va suposar un pas endavant respecte de la llei de gossos pigall de 1993, perquè deixava de fer distincions entre els gossos que acompanyen les persones amb discapacitats visuals en espais públics i aquells ensinistrats per assistir persones amb altres discapacitats com discapacitats físiques, autisme o malalties com l’epilèpsia o la diabetis.

Així, des del 2009, les persones amb discapacitat usuàries de gossos d’assistència poden accedir amb els seus animals degudament identificats tant a edificis d’ús públic o d’atenció al públic, siguin de titularitat pública o privada, com a equipaments culturals, centres sanitaris i educatius, instal·lacions esportives, restaurants o establiments turístics, així com al transport públic, rius, llacs i altres masses d’aigua, platges (tret que estigui expressament prohibit per les ordenances municipals), espais naturals de protecció especial i el lloc de feina.

La llei els classifica en cinc categories: els gossos pigall (guia per a persones amb discapacitat visual), els de servei (ensinistrats per ajudar persones amb discapacitat física en el seu dia a dia obrint i tancant portes i calaixos, encenent i apagant llums, recollint i portant objectes –des de monedes fins al comandament a distància–, o ajudant-les a vestir-se i desvestir-se), els de senyalització de sons (de suport a persones amb discapacitat auditiva), els d’avís (que alerten a persones amb epilèpsia i diabetis d’atacs imminents) i, per últim, els gossos per a persones amb autisme.

Actualment hi ha 245 gossos d’assistència en actiu, un 22,5% més que quan es va aprovar la norma (dels 200 que hi havia aproximadament, el 90% eren gossos pigall). D’aquests 245, 195 són gossos guia (un 79,6%), 20 són gossos de servei (un 8,2%), 19 són gossos per a persones amb trastorn de l’espectre autista (un 7,6%), 9 són gossos d’avís (un 3,7%) i 2 són gossos de senyalització de sons (un 0,8%).

La normativa estableix sancions d’entre 3.000 i 9.000 euros si se’ls priva l’accés a llocs públics, i de 600 a 3.000 en establiments privats (en deu anys s’han obert 9 expedients dels quals 7 han acabat en multa). Els gossos d’assistència han de portar en un lloc visible el distintiu que els acredita com a tals i que concedeix el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies si compleixen una sèrie de requisits com complir unes condicions higièniques i sanitàries estrictes, dur microxip o haver estat ensinistrats en centres autoritzats.

Algunes de les entitats que ensinistren gossos d’assistència (i que també fan teràpia amb animals, formen ensinistradors, etc.) són l’Associació CRIT, Áskal, Associació d’Acció Social Discan, Associació Canuck, Associació Argus Detection Dogs i International Detector Dogs Team.

Abans de l’ensinistrament, el futur gos d’assistència passa per un procés de socialització en famílies d’acollida, un procés fonamental per tenir un gos adult de temperament tranquil. Després se li ensenya una educació bàsica (seure, estar-se quiet, caminar al costat de l’amo, etc.), habilitats d’accés públic (perquè es comporti correctament als restaurants, les botigues, etc.) i les activitats específiques que haurà de fer segons el tipus de gos d’assistència en què es converteixi.

DIXIT disposa de diferents monografies i articles sobre els gossos d’assistència, fins i tot un conte que els dóna a conèixer als infants, Mare, què seré de gran?: un gos d’assistència. És un dels títols referenciats en el dossier temàtic sobre intervencions assistides amb animals. Aquestes intervencions es donen en àmbits tan variats com el de la salut mental, la gerontologia, la rehabilitació física i neurològica, l’atenció a la diversitat, la integració social, l’autonomia personal, l’hospital, el centre penitenciari, etc.