El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (llegeix el manifest d’enguany), una data que malauradament encara cal commemorar perquè només a Catalunya 8 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles en el que portem d’any. La xifra s’eleva a 51 a tot l’Estat i a 1.027 des de l’any 2003, quan es van començar a comptabilitzar. Les dades encara són més esfereïdores si fem una mirada global i als assassinats sumem els matrimonis forçats, les ablacions i la violència sexual en conflictes armats, entre altres.

L’assassinat és la conseqüència més greu de la violència masclista però no és l’única: agressions físiques, violacions, agressions sexuals, amenaces, crits, insults, humiliacions o el control. Però també la publicitat sexista, la invisibilització, el llenguatge sexista o els micromasclismes.

Contra aquestes violències sexuals lluita la campanya #Malamente, una iniciativa impulsada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, mitjançant l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), que posa el focus en les violències quotidianes que les noies pateixen només pel fet de ser-ho, i que costen de reconèixer socialment com a violències sexuals perquè estan normalitzades.

La campanya incideix en la seva primera fase en les agressions sexuals que tenen lloc en els espais d’oci nocturn juvenil, i està dirigida tant als nois responsables d’aquestes agressions sexuals com als nois que es converteixen en còmplices al no actuar per aturar-les.  La segona fase de la campanya es focalitzarà en conscienciar els nois agressors i posteriorment finalitzarà amb una tercera fase adreçada a les noies per fer-les conscients de la seva situació i a sentir l’escalf del seu entorn per expressar el seus sentiments com vulguin, fer-les entendre que elles no són responsables de les violències que pateixen i a compartir diferents estratègies d’autodefensa.

Seguint aquesta línia, cada vegada hi ha més campanyes que posen el focus en els agressors en comptes de responsabilitzar les dones, no només per part de les institucions catalanes o estatals sinó també d’altres països. Un exemple és la campanya de la Fundación Avon Argentina que anima als homes a canviar el tracte vers les dones. Partint d’aquesta premissa, el web Verne va revisar algunes campanyes institucionals per passar del “no callis, denuncia” al “no assetgis, no matis”.

Xifres sobre la percepció social de la violència sexual

Quatre de cada deu homes i un terç de les dones creuen que la responsabilitat de l’assetjament sexual recau en la víctima segons la primera enquesta de Percepció Social de la Violència Sexual, elaborada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. També revela que gairebé la meitat de la població creu que l’alcohol és sovint la causa d’una violació i que eximeix en part l’agressor alhora que un 15% responsabilitza en part la víctima si havia begut.

La percepció és similar en el cas de la roba: una de cada sis persones creu que si una dona vesteix de forma provocativa, no s’hauria de sorprendre si un home intenta mantenir-hi relacions sexuals. Un 13% considera que si una dona és tan poc previnguda com per caminar sola de nit per carrerons, aleshores té part de culpa si és violada. Precisament contra això lluitava la campanya de sensibilització que l’Institut Català de la Dona va llançar fa just un any amb el lema: “Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals. #LliuresISensePor“. Enguany torna a posar una atenció especial en les violències sexuals en la commemoració d’aquest dia internacional, que també ha motivat l’elaboració de dos dossiers temàtics de DIXIT (2009 i 2010).

Més enllà de les xifres

Malauradament, sovint les víctimes de la violència masclista se senten reduïdes a una simple xifra. Però “les dones que travessen situacions de violència masclista volen que la violència s’aturi, ser escoltades, no ser jutjades, desterrar la culpa i la vergonya, i ser ateses per professionals que sàpiguen reconèixer la diversitat”. Ho va dir Carme Vidal, una de les autores de l’informe “10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats“.

L’estudi, elaborat per l’Institut Català de les Dones i l’entitat Tamaia Viure sense violència, dóna veu a dones supervivents de la  violència masclista a l’informe. El seu testimoni mostra que es pot sortir d’una situació de violència masclista.  L’objectiu de l’informe és millorar l’abordatge de la intervenció a partir del coneixement i l’experiència de les dones ateses a la Xarxa d’atenció i recuperació integral. És per això que també recull la visió dels professionals que acullen i acompanyen aquest col·lectiu.

L’ICD també ha elaborat un vídeo divulgatiu de la llei i els serveis de la qual es deriven com el telèfon 900 900 120 o els serveis d’informació i atenció a les dones que hi ha per tot el territori. Les especialistes en violència masclista lamenten el desconeixement de la llei catalana per erradicar la violència masclista onze anys després de la seva aprovació. La Llei 5/2008 permet, per exemple, accedir de manera gratuïta i sense denúncia prèvia a tota una xarxa de recursos especialitzada.

Compartir experiències

Les violències masclistes com a vulneració dels drets humans, les estratègies per lluitar-hi en contra i les violències sexuals van ser els eixos del I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes. L’acte, celebrat a Barcelona a l’octubre, va reunir 800 professionals dels circuits de violència masclista, d’institucions públiques responsables del disseny de polítiques amb perspectiva de gènere i del teixit associatiu feminista, tant de Catalunya com de la resta del món.

Cadascun dels tres blocs va comptar amb ponències internacionals a càrrec d’acadèmiques i activistes d’arreu del món, conferències amb ponents estatals i catalanes, i tallers simultanis per aprofundir en aspectes concrets i afavorir la participació en la lluita per erradicar aquesta problemàtica estructural.

A començaments de novembre es va celebrar el XV Fòrum contra les Violències de Gènere, un espai de formació i intercanvi obert a la ciutadania que organitza per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i en el qual cada any participen unes 2.000 persones.

Enguany, amb el lema “Volem créixer sense violències, el feminisme és el futur!”, les taules rodones, els grups de debat i altres activitats es van centrar en les violències masclistes en la infància i l’adolescència: abusos sexuals, assetjament escolar, violències per raó d’orientació sexual, identitat o de gènere… També hi va haver activitats adreçades a infants, adolescents i joves com conta-contes, teatre, dansa i xerrades.