La vaga de La Canadenca va ser la llavor que va permetre conquerir la jornada de 8 hores a Espanya, el primer país del món a establir-la per llei. Ara, cent anys després, una exposició al Museu d’Història de Catalunya organitzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i d’entrada lliure, ressalta el paper de Catalunya en la consecució d’aquesta fita, un símbol dels drets laborals aconseguits per la classe obrera.
‘La vaga de La Canadenca (1919-2019)’, que es podrà visitar del 22 de novembre al 19 d’abril, proposa una passejada per l’època en què va tenir lloc a través de filmacions, fotografies i dibuixos d’humoristes gràfics i fotoperiodistes com Josep Brangulí i Josep Maria Sagarra i Plana. Els documents originals i el testimoni dels seus protagonistes permeten entendre millor i conèixer de prop cada etapa de la mobilització, una de les més importants de la història de Catalunya.
La protesta va començar quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de La Canadenca –com era coneguda popularment l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited–, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació i els va rebaixar els sous. Quan els treballadors van demanar assessorament a la Confederació Nacional del Treball (CNT), l’empresa va respondre acomiadant vuit treballadors. Els seus companys es van declarar en vaga per solidaritat i la direcció en va acomiadar 140 més. La situació es va tensar fins al 21 de febrer, quan la CNT va declarar la vaga a tot el sector d’aigua, gas i electricitat.
Seu de la Canadenca al Paral·lel de Barcelona. 
Fogoners i maquinistes del cuirassat Alfonso XIII posen en marxa les màquines de l’estació del carrer Mata de Barcelona durant la vaga. (20-23/2/1919, ANC1-42-N-15716). 
Oficials i soldats d’enginyers vigilen el funcionament del quadre de distribució de l’aigua de Cornellà de Llobregat per a garantir el seu subministrament durant la vaga. (20/2-2/3/1919, ANC1-42-N-15714). 
Oficials i soldats d’enginyers vigilen l’entrada als pous d’aigua de Cornellà per a garantir el seu subministrament durant el conflicte (20/2-2/3/1919, ANC1-42-N-15715). 
Lliurament d’armes a les forces del sometent al Parc d’Artilleria a les Drassanes de Barcelona durant l’estat de guerra declarat amb motiu de la vaga general. 
Missa de campanya a la plaça de Catalunya de Barcelona durant l’estat de guerra declarat amb motiu de la vaga general.
Gairebé un mes després, el 19 de març, es va acceptar posar fi a la vaga. Però com que no es van alliberar els treballadors empresonats, tal com s’havia acordat, es va declarar la vaga general a tot Catalunya. La van secundar treballadors de moltes empreses, des de les elèctriques fins a les pompes fúnebres, paralitzant el 70% de la indústria local barcelonina i deixant sense llum bona part del territori català.
El capità general de Catalunya, Joaquín Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, que l’exèrcit i el sometent van fer complir. Els vaguistes empresonats van omplir la presó Model, el castell de Montjuïc i també vaixells del port de Barcelona. La patronal catalana, per la seva banda, va ordenar el locaut i va perseguir els sindicalistes.
La Guàrdia Civil muntada custodia el mercat de Sant Josep després dels aldarulls ocasionats per l’escassetat de verdures i els excessius preus de venda durant la vaga de La Canadenca (3/3/1919, ANC1-42-N-15713). 
Tropes als carrers de Barcelona durant la vaga de La Canadenca. Barcelona (1919, ANC1-585-N-46). 
Aldarulls als carrers de Barcelona durant la vaga de La Canadenca (1919, ANC1-585-N-76). 
Cua davant una fleca barcelonina durant la vaga de La Canadenca, Barcelona (1-31/3/1919, ANC1-42-N-7515).
La vaga es va convertir en una qüestió social destacada dins de la política catalana i la CNT es va erigir com una de les organitzacions més influents de Catalunya i d’Espanya i va arribar a tenir 700.000 afiliats. No només es va aconseguir la jornada de 8 hores i de 48 hores a la setmana sinó que també es van decretar increments salarials, es van readmetre els acomiadats, es van alliberar bona part dels presos i es va acceptar la capacitat legal de negociació dels sindicats.
Després de la publicació al BOE del decret de la jornada de 8 hores diàries i de 48 setmanals, la majoria de treballadors van tornar a la feina i la vaga es va donar per acabada el 14 d’abril, un mes i mig després de començar. No obstant això, l’estat de guerra i la repressió antisindical van continuar: durant quatre mesos van fer servir el tancament patronal, les llistes negres i els acomiadaments massius per fer front al nou sindicalisme. El Govern també es va tornar més repressiu vers els sindicats, que van veure com l’ala moderada era perseguida i empresonada, els llocs directius a poc a poc van ser ocupats per posicions més radicals i la patronal va endurir les seves posicions.
Tot plegat va permetre que el pistolerisme s’instal·lés a la ciutat de Barcelona de manera endèmica durant els anys següents malgrat que la protesta inicial va ser majoritàriament pacífica (a excepció d’una bomba i quatre assassinats). Finalment, la situació va conduir al cop d’estat de Primo de Rivera el 1923.
L’entrada a l’exposició és gratuïta. Des de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials us animem a visitar-la per conèixer una època que va marcar la nostra història. Podeu seguir totes les novetats i comentar la visita a Twitter amb l’etiqueta #LaCanadenca100anys.
“La vaga de la Canadenca”
Del 22 de novembre de 2019 al 19 d’abril de 2020.
Museu d’Història de Catalunya. Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona.
Entrada lliure.
Més informació:
Pàgina al web de DIXIT.
Web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Web del Museu d’Història de Catalunya.