Aquest 26 de novembre se celebra per primera vegada el Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya. El Govern ha instaurat aquest dia com a reconeixement a les aportacions del poble gitano a la cultura i a la història de Catalunya. L’elecció de la data no és casual, ja que el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos i les gitanes a territori català data del 26 de novembre de 1415.
L’aleshores duc de Girona, que més tard es convertiria en Alfons V d’Aragó, va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, fill d’Anthony de Saba “de l’Índia”, que anava en pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Aquest document és una de les primeres proves documentals sobre la presència de persones gitanes a l’Europa occidental.
Al llarg d’aquests més de 600 anys –efemèride que va motivar l’elaboració d’un dossier temàtic DIXIT sobre aquesta comunitat–, les aportacions realitzades pel poble gitano a la cultura catalana són múltiples i n’hi ha a diferents àmbits, des de la dansa i la música amb exponents internacionals com Carmen Amaya o Peret -pare de la rumba catalana- fins a la gastronomia (el llibre Halar, cuina gitana a Catalunya recull un bon grapat d’exemples), sense oblidar les aportacions al català (qui no fa servir paraules com calés, jalar, xivato o cangueli? Precisament el 5 de novembre es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Romaní).
Per conèixer altres aportacions i trets culturals d’aquesta comunitat podeu llegir Relats: històries de vida de famílies gitanes a Sant Cosme, en què alumnes i famílies de l’Institut Escola del Prat de Llobregat parlen de la seva comunitat amb una visió positiva.
La lluita contra les desigualtats continua
Aquesta declaració suposa conèixer i reconèixer la diversitat de la societat catalana, i busca afavorir la construcció d’un marc de convivència intercultural entre gitanos i no gitanos cada vegada més igualitària. Perquè, malauradament, la persecució, l’esclavitud, el genocidi –que marca un dels actes principals del Dia Internacional del Poble Gitano–, el racisme i la desigualtat social han marcat també la història del poble gitano a Catalunya.
Avui en dia les principals desigualtats se centren en àmbits com l’educació, la salut, l’habitatge o la feina. A més, s’agreugen en el cas de les dones gitanes, víctimes d’una triple discriminació: pel fet de ser dones, pel fet de pertànyer a una minoria cultural i perquè sovint no tenen formació acadèmica. En aquest sentit, a DIXIT es va fer la conferència “Dona gitana i participació: una eina necessària per al canvi”.
En l’àmbit escolar, l’absentisme, l’abandonament i el fracàs escolar són superiors entre l’alumnat gitano, mentre que la taxa d’accés a estudis superiors és inferior entre la comunitat gitana (oscil·la entre l’1 i el 2,6%) que en el conjunt de la població (del 43%). En l’àmbit laboral, l’atur del poble gitano és gairebé 23 punts percentuals superior al de la resta de la població.
Polítiques transversals per a la plena inclusió
És per això que fa unes setmanes, el Govern va aprovar fer una passa endavant cap a la creació l’Institut Català del Poble Gitano. Aquest organisme, pioner a Europa i en fase de consulta pública fins al 21 de novembre, ha d’esdevenir un referent per a les polítiques transversals, la difusió, la promoció i la recerca vinculades al poble gitano, així com de la lluita contra l’antigitanisme. L’Institut vetllarà per la millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral de la població gitana i per aconseguir l’èxit educatiu dels infants i joves d’aquesta comunitat. També ha de contribuir a la promoció de les dones gitanes i a la incorporació de les seves veus en espais de participació i decisió.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins el tercer Pla integral del poble gitano, l’objectiu del qual és combatre, des d’una perspectiva global, la situació de desigualtat que pateix aquesta comunitat. El Pla, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, recull més de 120 mesures i 200 accions per seguir millorant les condicions de vida dels gitanos i equiparar els seus drets amb la resta de la ciutadania.