Moltes de les qüestions que engloba l’àmbit d’afers socials són delicades i parlar-ne pot ser complicat. A més, el llenguatge evoluciona, les paraules poden adquirir nous significats, l’ús que se’n fa els pot conferir connotacions negatives, discriminatòries, estereotipades… És per això que cal ser extremadament curós quan es tracta de problemàtiques socials, especialment quan es fa en públic o als mitjans de comunicació.
Un dels últims exemples és el de la polèmica sorgida arran del concurs de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans per triar el neologisme de l’any. Entres les deu candidates inicials hi havia mena -l’acrònim de menors estrangers no acompanyats- que ha omplert titulars i piulades en els últims mesos. Arran de la petició expressa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies així com de la federació d’associacions Lafede.cat, els promotors la van retirar de la llista per substituir-la per bicitaxi.
Mena era originàriament un concepte tècnic emprat pels experts i, posteriorment, per l’administració. Però va saltar als mitjans de comunicació i al carrer i ara té connotacions negatives, com destaquen el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya en les recomanacions per al tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelades publicades uns dies abans de l’inici del concurs.
Aquest concepte deshumanitza i estigmatitza els infants i adolescents tutelats (gran part de les notícies tenen un caràcter negatiu i els associen amb conflictes i delictes). A més, la seva situació encara és més delicada quan són estrangers, ateses les seves vivències i experiències als països d’origen o al viatge migratori (Ousman Umar en va parlar en aquesta conferència DIXIT) i les condicions d’arribada a la societat d’acollida.
Parlar de la infància i l’adolescència tutelades
La guia insta a deixar de pensar en què si una noia o un noi està sota la tutela de l’administració és perquè “alguna cosa ha fet”, ja que si es troba en aquesta situació, és perquè “alguna cosa li ha passat”. Abandonament, maltractament físic o psíquic, abús sexual, explotació, subministrament de drogues, inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució, o migrar essent un infant o adolescent són alguns dels motius de desemparament.
Tot i això, la majoria de nois i noies que viuen en centres residencials tutelats presenten característiques comunes a la resta: estudien i tenen previst continuar estudiant, fan esport, tenen habilitats socials i de convivència, i surten amb els seus amics i amigues. A més, la immensa majoria ni han protagonitzat fets delictius ni han tingut mai cap contacte amb la justícia juvenil.
La guia, de la qual us vam parlar en aquesta notícia, conté recomanacions sobre la infància i l’adolescència tutelada per l’administració, amb independència del lloc d’origen, i sobre els infants i adolescents que han migrat sols. També conté un glossari amb els conceptes principals, el marc normatiu bàsic (alguns dels articles de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, de lleis catalanes i estatals i de codis deontològics) i documentació de referència.
Altres qüestions sensibles
Aquesta no és l’única guia elaborada pel Departament i el CAC. Conscients del poder de les paraules i de la importància del relat, han col·laborat en la redacció de recomanacions per als professionals que han d’informar sobre diferents temes sensibles com la prostitució, les persones LGBTI, els maltractaments infantils, la comunitat gitana, la violència masclista o les agressions sexuals.
El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya també va editar recentment un recull de recomanacions per al tractament de la informació sobre situacions de vulnerabilitat, per tal de garantir el dret a la informació de la ciutadania i vetllar per preservar la confidencialitat, el respecte i la intimitat de les persones.