El cinema històricament ha gaudit d’un caràcter reivindicatiu i les grans produccions tenen la possibilitat de denunciar una problemàtica social o obrir un espai de reflexió entre la ciutadania. El 9 de febrer, l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques lliurarà els Premis Oscar 2020. Mentre Hollywood es prepara per a la festa anual del cinema amb la 92a edició dels guardons, des de DIXIT ens fixem en algunes de les pel·lícules de caire social que han estat nominades. Sigui a partir d’una situació actual, fent servir la perspectiva històrica o aprofitant el marc de la ficció, aquests són els films que destaquem:
Joker: El director Todd Phillips fa servir els orígens del pallasso criminal per presentar la història d’Arthur Fleck, un home marcat pels traumes i els maltractaments que arrossega des de la infància i la repercussió en la seva salut mental. La lluita d’Arthur per tirar endavant i guanyar-se la vida com a còmic es veu entorpida pel rebuig i la violència amb què la societat reacciona davant la seva condició mental.
L’acció se situa a Gotham, una ciutat fictícia on els polítics i les persones més riques ignoren completament la situació de la classe baixa, generant un clima de crispació que s’accentua a mesura que avança la història. El film posa el focus sobre la falta d’empatia per part de la ciutadania que, en comptes d’ajudar els més necessitats, se n’aprofita i els maltracta.
La interpretació de Joaquin Phoenix com a protagonista ha captivat la majoria dels espectadors pel detall de les expressions facials, canvis d’humor i sentiments que mostra. Amb 11 nominacions, Joker és l’obra amb més candidatures per a aquesta edició dels Oscar.
Jojo Rabbit: Ambientada al final de la Segona Guerra Mundial, Jojo Rabbit combina el drama i la comèdia negra per explicar la història de Betzler, un nen alemany de deu anys que somia amb formar part de la guàrdia personal d’Adolf Hitler.
El director Taika Waititi parteix d’aquesta premissa per construir una narració on les desigualtats i la discriminació condicionen constantment la manera de pensar i actuar dels personatges. L’exclusió social de les persones amb discapacitat, la reclusió de les dones a les tasques de la llar o la xenofòbia cap a altres races i ideologies són alguns dels temes que tracta el film.
Jojo Rabbit destaca per l’humor absurd amb què planteja les qüestions socials més delicades. Aprofita els plantejaments radicals del nazisme per fer reflexionar a l’espectador sobre la facilitat per detectar les injustícies en perspectiva, però la dificultat de prendre’n consciència i solucionar-les en el context contemporani.
Historia de un matrimonio: Dirigida per Noah Baumbach, narra amb detall el procés de divorci d’un matrimoni que té un fill de set anys. Tot i que inicialment la parella decideix separar-se de manera amigable, la relació es tensa i acaba embrancant-se en una lluita legal.
Historia de un matrimonio tracta amb realisme i sensibilitat aquesta separació, plasmant el patiment de tots dos i el malestar generat tant per la rancúnia cap a l’altre com pel sentiment d’impotència pròpia en finalitzar la seva relació. En comptes de donar la raó a qualsevol dels personatges o carregar-li les culpes a un, la pel·lícula oscil·la en una escala de grisos on cadascú té els seus encerts i errors. És una pel·lícula per reflexionar sobre les conseqüències del divorci, cada vegada més present en la societat, tant a l’estructura familiar com a cadascuna de les persones implicades.
Mujercitas: Nova adaptació cinematogràfica del clàssic que va escriure Louisa May Alcott a mitjans del segle XIX. Com a l’obra original, Mujercitas ens mostra la història de quatre germanes que pateixen la Guerra Civil dels Estats Units, i que al llarg de set anys experimenten un creixement emocional accelerat i sacsejat pels successos que les envolten.
Greta Gerwig, directora de la pel·lícula, ofereix una perspectiva nova al missatge del llibre original, agafant el concepte de dona revolucionària que va plasmar May Alcott a la seva època i afegint matisos o crítiques pròpies del segle XXI. Amb una narrativa bastida per salts temporals, Mujercitas contrasta entre un passat on les joves són ingènues i optimistes, amb un futur lúgubre on han d’assumir responsabilitats i prendre decisions impròpies de la seva edat.
Encara que té un parell de nominacions entre els Oscar més destacats (Millor actriu per Saoirse Ronan i Millor actriu secundària per Florence Pugh), el fet que Greta Gerwig no hagi estat nominada a Millor director ha generat polèmica als mitjans. Només cinc dones ho han estat en tota la història a aquest premi, que no té una categoria diferenciada per sexe, sent Kathryn Bigelow l’única guanyadora al 2010 per En terra hostil.