Amb l’objectiu de posar en valor, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i de personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans, la Generalitat commemora cada any diferents aniversaris. La proposta l’elabora la Comissió de Commemoracions, un òrgan col·legiat, i els diferents Departaments s’encarreguen de la seva organització i promoció.

Alguns dels esdeveniments i personatges estan vinculats, directament o indirecta, amb afers socials. El 2019, per exemple, es va retre homenatge a Dolors Monserdà i Teresa Pàmies en els centenaris de la mort i del naixement, respectivament, d’aquestes dues escriptores feministes preocupades per les persones pobres. El 2018 es van commemorar els 130 anys del naixement d’una altra feminista, Clara Campoamor, i els 100 del filòsof i teòleg Raimon Panikkar.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies col·labora enguany en la commemoració de dues de les efemèrides aprovades per al 2020:

• 50 anys de la mort de l’anarcosindicalista i feminista Llibertat Ródenas Rodríguez (Presidència, a través de l’Institut Català de les Dones).

• Nascuda a Xera (País Valencià) el 1892, es va iniciar com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial gràcies a la seva oratòria. El 1918 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a favor de sindicats únics, motiu pel qual va ser empresonada dues vegades. El 1932 es va convertir en la companya sentimental del militant de la CNT Josep Viadiu, amb qui va tenir tres fills. Després d’enviar-los a l’URSS, Ródenas es va unir a la columna Durruti per lluitar al front de Saragossa el juliol de 1936. Allà va ser responsable de l’evacuació d’infants aragonesos i, quan es van excloure les dones del front, va participar en l’agrupació Mujeres Libres, que combinava la lluita llibertària amb la feminista. Després de la guerra es va exiliar a Mèxic, on es va retrobar amb el seu fill petit (els altres dos van morir combatent els nazis a Leningrad amb l’Exèrcit Roig).

• 100 anys de la mort del polític i advocat Francesc Layret i Foix (Departament de Justícia).

• Nascut a Barcelona el 1880, una paràlisi patida de petit el va obligar a caminar sempre amb crosses. Va cursar Dret i Filosofia i Lletres, era republicà i va ser regidor de la seva ciutat essent un dels promotors del Pressupost de Cultura, que preveia escoles públiques on s’ensenyaria en català, amb coeducació i llibertat religiosa. El 1919 va ser elegit diputat per Sabadell i va denunciar a les Corts la política social, l’administració de l’estat i la funció de l’exèrcit. Com a advocat es va bolcar en la defensa de treballadors davant els tribunals, i la CNT li va confiar la majoria de causes contra els seus sindicalistes. El 1920, en els moments de repressió màxima sobre la CNT, va ser assassinat a la porta de casa seva quan anava a interessar-se pels dirigents cenetistes detinguts per deportar-los al penal de Maó, entre els quals hi havia Lluís Companys i Salvador Seguí. La seva mort va motivar una gran vaga de protesta a Barcelona, i el seu enterrament es va convertir en una manifestació política.

D’altra banda, l’Institut Català de les Dones -que depèn del Departament de Presidència- organitzarà altres efemèrides com són el centenari del naixement de la química i empresària Mercè Pàniker Alemany i, en col·laboració amb el de Justícia, els 150 anys de la Revolta de les Quintes, en què es donarà una atenció especial al paper que van tenir-hi les dones.

Al blog de DIXIT us anirem informant de les activitats que se celebrin al llarg de l’any per recuperar i posar en valor les figures de Ródenas i Layret.