La lluita contra la COVID-19 va comportar, entre altres mesures, el tancament dels mercats ambulants i la conseqüent manca d’ingressos de les famílies que en depenen. Gairebé la meitat d’aquestes, el 46%, pertanyen a la comunitat gitana. Fernando Macías, professor de la Universitat de Barcelona i tècnic del Pla Integral del Poble Gitano, calcula que, a causa de la pandèmia, quatre de cada deu necessiten recolzament dels serveis socials tot i que moltes no n’eren usuàries.
La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha recaptat en un mes 14.100 euros en targetes moneder per comprar aliments i productes de neteja, d’higiene personal i per a nadons gràcies a les aportacions de particulars i empreses. S’han superat amb escreix els 10.000 euros que s’havia proposat recaptar amb la campanya 100×100.
Els mercats ambulants podran reobrir amb l’entrada dels municipis a la fase 1 de desconfinament i els venedors demanen ajuts similars als que s’han concedit als bars i restaurants, com la reducció de taxes. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha publicat a la pàgina sobre el poble gitano un seguit de vídeos relacionats amb la COVID-19 per respondre dubtes sobre salut o els ajuts per a treballadores autònomes o afectades per un ERTO, i també per conèixer com és un dia de confinament en aquesta comunitat o com ajudar a què cap infant gitano es quedi enrere.
La formació, un pas per al canvi
En qualsevol cas, per millorar la seva ocupabilitat i facilitar un canvi de sector, el Pla Integral del Poble Gitano aposta per la formació de la comunitat. Es calcula que sis de cada set persones gitanes no tenen el graduat escolar i que només set de cada mil (entre la població no gitana en són 400) cursen estudis superiors (fan pinya a l’associació Campus Rom).
L’educatiu és un dels àmbits on més discriminació pateix el poble gitano, però també en el de la salut, l’habitatge o la feina. Aquestes i altres qüestions centren algunes de les publicacions i articles de revista referenciats en l’últim dossier temàtic de DIXIT sobre el poble gitano, que amplia i actualitza els dossiers elaborats el 2016, amb motiu dels 600 anys de la seva arribada a Catalunya, i el 2013.
Les dones gitanes encara pateixen més discriminació pel fet de ser dones, pertànyer a una minoria cultural i perquè sovint no tenen formació acadèmica. El feminisme i l’apoderament estan agafant força en aquest col·lectiu com demostra la conferència “Dona gitana i participació: una eina necessària per al canvi”) o aquesta interessant entrega del programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio.
A DIXIT trobareu publicacions, articles, materials audiovisuals i altres recursos sobre la història del poble gitano (com Gitanes i gitanos catalans o Relats: històries de vida de famílies gitanes a Sant Cosme), la seva realitat en ple segle XXI i les iniciatives que es duen a terme per a la seva inclusió social i educativa. També trobareu títols per conèixer les nombroses aportacions a la cultura catalana, que van des de la dansa i la música amb exponents internacionals com Carmen Amaya o Peret fins a la gastronomia (Halar, cuina gitana a Catalunya recull un bon grapat de receptes), sense oblidar les aportacions al català (qui no fa servir paraules com calés, jalar, xivato o cangueli?).
Dies per posar en relleu les aportacions del poble gitano
El Dia Internacional del Poble Gitano (8 d’abril) serveix per posar en valor a tot el món la història, la llengua (el 5 de novembre és el Dia Internacional de la Llengua Romaní) i la cultura del poble gitano, i alertar de la discriminació que encara pateix aquest col·lectiu. Se celebra coincidint amb l’aniversari del I Congrés Mundial Gitano, que va tenir lloc a Londres el 1971 i en el qual es van instituir la bandera i l’himne gitanos. Enguany Catalunya dedicarà dos dies més a aquesta comunitat.
El Dia de Lluita contra l’Antigitanisme (30 de juliol) se celebrarà enguany per primera vegada –el Govern el va instaurar el 2019 en compliment al Pla Integral del Poble Gitano 2017-2020– i recorda els 12.000 gitanos i gitanes empresonades durant la Gran Batuda Antigitana del 30 de juliol de 1749 per ordre del Marqués de la Ensenada, sota el mandat del rei Ferran VI. L’antigitanisme no és només una expressió de racisme i odi, sinó que fomenta l’exclusió social, i a finals de l’any passat es va començar a treballar en la redacció d’una llei específica per combatre-la.
També l’haurà de combatre el futur Institut Català del Poble Gitano. Es tracta d’un organisme autònom de referència -i pioner a Europa- per a les polítiques transversal, la difusió, la promoció i la recerca, que elaborarà i proposarà les directrius sobre polítiques adreçades al poble gitano. Treballarà per la millora de la inserció laboral de la població gitana, l’èxit educatiu dels seus infants i joves, i la promoció de les dones gitanes.
El Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya (26 de novembre), que es commemora des de l’any passat (en vam parlar en aquesta entrada), posa en valor les aportacions del poble gitano a la cultura i a la història catalanes i vol afavorir la convivència intercultural. La data triada és la que consta en un salconduit en català atorgat a Perpinyà el 1415 perquè Tomàs de Saba seguís amb el seu pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. És la primera prova documental de l’arribada d’aquesta ètnia a Catalunya i una de les primeres d’Europa occidental.