Metges, investigadors, periodistes, juristes i altres professionals s’han trobat en els diferents actes en línia que organitza la Fundació Víctor Grífols i Lucas per reflexionar i debatre les diverses implicacions ètiques vinculades a la crisi de la COVID-19. Val a dir que enguany l’entitat atorgarà dues beques addicionals per investigar qüestions ètiques que ha suscitat la gestió de la crisi sanitària (el termini de presentació acaba el 30 de juny).

L’acte més recent, “Ciència i ètica després de la pandèmia”, va tenir lloc el 3 de juny i el podeu recuperar en aquest enllaç pendent de publicar. Va consistir en una conversa conduïda per Marina Geli, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), entre el metge i investigador Salvador Macip, autor del llibre Viurem per sempre?, i la jurista especialitzada en bioètica i biodret Núria Terribas, directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC i la Fundació.

La COVID-19 ha tornat a posar de manifest la vulnerabilitat dels individus i les societats, i que les respostes són desiguals en funció dels recursos i les fortaleses. Els esforços i avenços mèdics són ingents però, quines han de ser les prioritats? És una competició o una suma d’esforços i inversions entre sectors, entre estats i territoris? Es privilegia sempre el bé comú davant dels interessos particulars? Aquestes són algunes de les qüestions plantejades en aquest acte coorganitzat per l’Editorial Eumo, el CESS i la Càtedra de Bioètica.

Reflexions sobre la infodèmia

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) denomina com a infodèmia les pandèmies informatives lligades a crisis sanitàries com la del SARS, el MERS i la COVID-19. Polítics, científics i periodistes van subestimar inicialment aquest últim coronavirus per no caure en l’alarmisme que havien generat els anteriors i que van empènyer alguns països europeus a comprar preventivament fàrmacs que van resultar no tenir cap efecte. La pandèmia de la COVID-19 no es va evitar i la informativa, tampoc.

De la voràgine informativa –incompatible amb la recerca científica–, de la necessitat de certeses en un context d’absoluta incertesa, del paper dels mitjans de comunicació en la crisi sanitària actual, de la informació que ha arribat a la ciutadania… en van parlar el 21 de maig el doctor Antoni Trilla, cap del Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i les periodistes Mònica Terribas, directora i conductora de El Matí de Catalunya Ràdio, i Milagros Pérez Oliva, membre de l’equip editorial d’El País. Podeu recuperar aquest webinar, moderat per la directora de la Fundació Grífols, en aquest enllaç.

Llibertat individual Vs. Bé comú

El 7 de maig es va dur a terme un debat a l’entorn de la llibertat individual i el bé comú. En aquesta taula rodona, que va comptar amb la col·laboració de la UVic-UCC, es van analitzar qüestions com la limitació dels drets individuals per combatre la propagació de la COVID-19 i protegir la comunitat, una vulneració que no només es va produir durant el confinament més estricte sinó que també es produirà en el futur.

Hi van participar Bonaventura Clotet, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i director del laboratori IrsiCaixa i la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la Uvic-UCC; la filòsofa Victòria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i titular de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Andreu Segura, coordinador del Grup de Treball d’Ètica i Salut Pública de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). La sessió, que es pot recuperar en aquest enllaç, va estar moderada por Núria Terribas i Ester Busquets, coordinadora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols UVic-UCC.

La bioètica des de primera línia

Aquest cicle de debats va començar el 24 d’abril, quan Grífols i la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC van organitzar una conferència (que podeu recuperar en aquest enllaç) en què tres experts en bioètica van aportar la seva visió des de la primera línia professional de la lluita contra la COVID-19.

Els participants van ser Àngel Puyol, membre de Comitè de Bioètica de Catalunya; Olga Rubio, cap clínica de Medicina Intensiva d’Althaia i presidenta del seu Comitè d’Ètica Assistencial; i Jordi Amblàs, metge adjunt de la Unitat Geriàtrica d’Aguts de l’Hospital Universitari de Vic, coordinador del grup de recerca en Cronicitat de la Catalunya Central (C3RG) i director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC.