Gent gran: la distància social no és sinònim d’aïllament

“Fa setmanes que no surto de casa”. “Passo sola els dies”. “El meu millor amic ha mort”. “Necessito una abraçada”. Són frases que tothom pot dir, ja que la soledat és un fenomen intergeneracional, i que van ser recollides per l’Observatori de la Soledat el 2018 en el marc de la recerca La soledat com a fenomen complex: cicle vital, pobresa, subjectivitat i cultura.

A Catalunya hi ha 334.000 persones majors de 65 anys vivint soles, segons les últimes dades disponibles de l’Idescat. Sent un dels col·lectius més vulnerables davant la COVID-19, moltes s’han passat setmanes sense sortir de casa per reduir al màxim el risc de contagi. Familiars, amics, veïns, xarxes de solidaritat i entitats han fet mans i mànigues per tenir-ne cura i mantenir-hi el contacte per via telemàtica perquè no se sentissin tan sols.

El confinament ha agreujat la soledat de la gent gran i l’aïllament pot haver afavorit la passivitat, la desmotivació i la deixadesa, per bé que n’hi ha que han intentat mantenir-se actius dins de les seves possibilitats. També ha motivat altres sentiments com l’angoixa, la por i, durant el pic de la pandèmia, el recel de saber si rebrien l’atenció necessària en cas de ser contagiades. El relaxament de les mesures no ha esvaït tots els temors, ja que continua sent el col·lectiu de més risc. A més, n’hi ha que han perdut familiars i amics sense ni tan sols haver-los pogut vetllar.

Gent gran caminant per les zones ampliades per a vianants al lateral de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Foto: Mònica Moreno | Ajuntament de Barcelona.

Des del 8 de juny, tot Catalunya es troba en fase 2 i 3 (tot sobre el desconfinament progressiu). En el primer cas, això es tradueix en què no hi ha limitació horària per passejar, fer esport i sortir amb infants però cal respectar les franges destinades als majors de 70 anys i persones dependents (de 10 a 12 del matí i de 7 a 8 de la tarda). A més, estan permeses les visites a gent gran en residències si no hi ha cap cas de COVID-19 o amb casos positius aïllats en zones separades de la resta. En el segon cas, el de la fase 3, ja no hi ha franges horàries per a cap col·lectiu, com tampoc n’hi ha des de la fase 1 en els municipis de menys de 10.000 habitants.

En la nova normalitat caldrà mantenir la distància de seguretat i utilitzar mascareta quan no sigui possible (Amics de la Gent Gran s’ha proposat repartir-ne 5.000 entre persones grans). Les abraçades tan anhelades no podran ser tan freqüents com desitjarien fins que es trobi una vacuna. Tot i això, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) reclama que el distanciament físic no condueixi a l’aïllament social perquè els contactes socials són necessaris per mantenir la salut i el benestar de les persones.

Leave a Reply