L’humor és una eina molt potent per ajudar a superar situacions adverses. Riure’s d’un mateix és fonamental, però ens podem riure de tot? I de tothom? Tabús, un programa políticament incorrecte emès per TV3 aquesta primavera, intenta trencar els estereotips vinculats a qüestions com la discapacitat, els trastorns mentals o la pobresa, entre altres. Són circumstàncies vitals que afecten bona part dels col·lectius amb els quals treballen els professionals d’afers socials i que no acostumen a tenir presència en els programes d’entreteniment.
L’actor David Verdaguer conviu durant una setmana amb quatre o cinc persones amb una mateixa vulnerabilitat en una casa rural de l’Empordà. Les entrevistes, individuals i grupals, i les converses que els testimonis mantenen entre sí, permeten a l’espectador saber com són i com viuen la seva situació amb naturalitat, sense dramatismes però sense amagar la duresa de l’experiència i amb un punt reivindicatiu des de la diferència. En total, 34 persones han participat en els nou capítols del programa, l’últim dels quals recull els moments més divertits dels rodatges.
Posteriorment, Verdaguer explica el que ha viscut i après amb un monòleg humorístic a la sala La Paloma de Barcelona davant de 300 persones, entre les quals hi ha els protagonistes del capítol, gent amb la mateixa circumstància vital, amics i familiars. Segurament el més interessant no són tant les bromes de Verdaguer, sinó les reflexions dels convidats i les conclusions que en treu l’espectador. Molts dels acudits no serien acceptables fora del teatre i de la complicitat que s’estableix entre presentador, protagonistes i públic (també els espectadors), però serveixen per reflexionar, per veure les coses d’una altra manera.
Tabús, una producció d’El Terrat (Mediapro), és l’adaptació d’un programa de la televisió pública belga nominat a un Premi EMMY Internacional al millor programa d’entreteniment. Es tracta d’un format arriscat, però que ha tingut èxit arreu del món, com ho demostra que s’hagin fet adaptacions en més d’una dotzena de països. Els resultats a Catalunya són bons (una audiència mitjana de 467.000 espectadors per capítol i ha tingut prop de 300.000 reproduccions de vídeo a la carta) i TV3 ja ha anunciat una segona temporada per a l’any vinent.
Humor terapèutic
L’humor pot ser una eina important per ajudar a superar experiències vitals complicades com una malaltia o situacions de vulnerabilitat. En va parlar a DIXIT l’actriu i pallassa d’hospital Marta Renyer durant la conferència “L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”, i Jordi Baiget a la xerrada “L’humor terapèutic com a eina per apoderar persones en situació de risc d’exclusió social”.
Si us interessa el tema, a DIXIT trobareu alguns documents per aprofundir-hi: Humor, entre la risa y las lágrimas: traumas y resiliencia, de Marie Anaut; Resiliencia y humor; o El Valor pedagógico del humor en la educación social, de Jesús Damián Fernández Solís i Juan García Cerrada.