La COVID-19 i les mesures per evitar-ne la propagació han impulsat l’organització d’actes i conferències en línia. DIXIT també ha optat per aquest format per poder seguir apropant el coneixement i les reflexions de professionals destacats d’afers socials sobre diferents temàtiques. Algunes conferències estan vinculades a la pandèmia i les seves conseqüències, però d’altres miren més enllà. Aquesta és la primera d’una sèrie d’entrades sobre les xerrades organitzades pels diferents centres DIXIT.
La primera conferència DIXIT va servir per iniciar un cicle sobre l’impacte en la salut mental de la crisi sanitària actual, en què, entre altres, es van analitzar factors de resiliència i vulnerabilitat d’infants i adults. DIXIT Vic i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van impulsar les dues xerrades de què va constar el cicle, i el director executiu de la Càtedra, el psiquiatre Pere Bonet, va ser l’encarregat de presentar els conferenciants i formular-los algunes de les preguntes plantejades pel públic.
La doctora Aurea Autet, cap de Salut Mental de la Fundació Althaia i vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil, va ser l’encarregada d’impartir aquesta primera conferència: “Impacte emocional de la COVID-19 i el confinament en la salut mental d’infants i adolescents”, que podeu recuperar a DIXIT TV.
Tristesa, irritabilitat, por, ansietat… són algunes de les conseqüències detectades pels professionals en infants i adolescents. Autet va destacar que tenir símptomes o tenir malestar emocional, no implica patir un trastorn mental i, per això , demana evitar la patologització inapropiada de malestars i adversitat. A més, la majoria es recuperaran bé amb rutines i hàbits saludables i el recolzament de les persones que en tenen cura. Al dossier temàtic Infància i coronavirus trobareu algunes pautes i recomanacions.
No obstant això, una minoria d’infants i adolescents pot necessitar suport professional, especialment persones amb trastorns de desenvolupament, amb trastorns psicològics previs (o amb cuidadors amb psicopatologia prèvia), aquelles que han estat separades dels seus cuidadors habituals o que han sofert una mort propera, amb discapacitat, d’origen migrant… O que visquin en famílies amb condicions socioeconòmiques molt desfavorables. Això es deu a què, com va apuntar Autet, l’impacte en salut mental tindrà més a veure amb la repercussió socioeconòmica de la crisi que amb el virus pròpiament dit.
Factors determinants de la resiliència i la vulnerabilitat
La segona conferència, “Factors de vulnerabilitat i resiliència individual en l’impacte emocional de la COVID-19 en població adulta”, va anar a càrrec del doctor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i responsable del Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca.
El doctor Casas va explicar què són la resiliència i la vulnerabilitat individual que poden protegir les persones o precipitar reaccions psicopatològiques davant la crisi generada per la COVID-19, però també davant altres esdeveniments vitals desfavorables. El ponent també va detallar quins factors biològics, psicològics, socioculturals, religiosos, etc., són determinants en la resiliència i la vulnerabilitat dels individus; i va descriure les diferents reaccions (ansietat, inquietud, malsons, irritabilitat, depressió, descompensacions de problemes existents, etc.).
Al seu entendre, la gran majoria de ciutadans té suficients mecanismes de resiliència, per bé que aquesta pot canviar o desaparèixer en circumstàncies límit. És per això que cal prestar atenció especial i acompanyar grups de població vulnerable (professionals sanitaris o de primera resposta social, persones grans, dones embarassades o en situació de violència, adults i infants amb trastorns mentals previs, etc.).