L’atenció a les dones que pateixen violència masclista ha estat una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya durant el confinament. L’Institut Català de les Dones (ICD) va habilitar el número de telèfon 671 778 540 perquè les víctimes i el seu entorn hi poguessin contactar a través de WhatsApp i, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, va posar en marxa la campanya “Establiment segur contra la violència masclista” perquè els comerços truquessin al 900 900 120 o al 112 a petició de les víctimes.
Recentment, l’ICD ha engegat una nova campanya de sensibilització sobre violències masclistes, que es poden haver vist agreujades a causa de la COVID-19. Està adreçada a infants, adolescents i joves que presencien situacions de violència cap a les seves mares o que pateixen violència sexual per part d’algú del seu entorn; noies en situació de violència física, psicològica i/o sexual dins les pròpies llars o centres residencials o d’acollida; noies que pateixen violències en l’espai públic per part de persones de l’entorn comunitari; i adolescents i joves LGBTI que pateixen violència per part de familiars i l’entorn proper a causa de la seva identitat de gènere o preferència sexual.
“#AgafaelGuant, infants i joves lliures de violències masclistes” els dona eines per identificar les diferents manifestacions de violències (grooming, sexpreading, sexual, psicològica, etc.), els facilita recursos pedagògics, els apropa els serveis d’atenció i promou un espai virtual de suport per trencar l’aïllament. La campanya es difondrà a Tik-Tok, Instagram, YouTube, Twitter i Facebook i l’ICD demana suport als i les influencers que s’adrecen al públic més jove.
D’altra banda, l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), òrgan assessor del Govern adscrit a l’ICD, va publicar a finals de maig l’informe La igualtat és saludable. Recomanacions contra els efectes negatius dels estereotips sexistes en la salut, que posa de manifest la importància de la perspectiva de gènere en la salut i la necessitat d’analitzar la salut de les dones tenint en compte tots els factors diferencials socials però també genètics, biològics, fisiològics, endocrins, psicològics, etc. També va elaborar un decàleg per revertir els efectes nocius dels estereotips de gènere tant en homes com en dones.
Conferències feministes a un sol clic
No és l’únic estudi presentat en les últimes setmanes. Les conseqüències del feminicidi en la violència masclista: anàlisi de les necessitats de filles, fills i familiars per a noves propostes d’intervenció integral a Catalunya és la primera part d’un estudi encarregat per l’ICD a la Universitat Rovira i Virgili perquè les conseqüències dels feminicidis produeixen i reprodueixen la violència masclista. És per això que cal visibilitzar l’entorn de les víctimes i donar a conèixer estratègies i recursos per superar el trauma. En una segona fase, institucions i professionals del territori elaboraran estratègies d’intervenció integral que tinguin en compte les necessitats d’aquestes persones i evitin la seva polivictimització.
La seva presentació virtual va donar el tret de sortida al Cicle de Webinars: Eines d’Investigació per a l’Abordatge de les Violències Masclistes, en que participaran 500 professionals de l’àmbit. Servirà per donar a conèixer les investigacions dels darrers mesos com Les ciberviolències masclistes (10 de juny) o Diagnosi sobre l’ús que fan les dones migrades dels serveis d’atenció a les violències masclistes (17 de juny). Anàlisi de l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya de 2016 des d’una perspectiva feminista i interseccional (1 de juliol) tancarà el cicle.
DIXIT també ha optat per l’emissió en temps real per internet de conferències. És el cas de “Garantint drets per erradicar les violències masclistes”, la xerrada que el 5 de maig va impartir Montse Pineda, coordinadora d’incidència política de l’Associació Creación Positiva, i que podeu recuperar l’apartat de DIXIT TV.
D’altra banda, al blog de DIXIT trobareu reflexions en vídeo de les conferenciants que havien d’impartir dues xerrades amb les dones com a protagonistes però que van ser ajornades a causa de la pandèmia. Es tracta de la pedagoga i treballadora social Rosa Maria Cendón, qui havia de parlar sobre els drets de les víctimes supervivents del tràfic de persones, majoritàriament dones i infants; i l’educadora especialitzada en diferència sexual Norma Véliz, qui havia de centrar-se en els reptes d’acollida i inclusió social de les dones migrants. Montserrat Garcia, especialista en accessibilitat i urbanisme feminista, havia d’oferir una ponència sobre dona i discapacitat, qüestió tractada també en aquest dossier temàtic.