L’assetjament escolar o bullying, sigui presencial o virtual, es construeix lentament amb microviolències gairebé imperceptibles o que sovint es banalitzen. Per prevenir-lo i aturar-lo és fonamental saber com es produeix aquest fenomen, que té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic de les víctimes. 

També és clau identificar-ne els protagonistes; no només la víctima i l’agressor sinó també els seguidors i partidaris d’aquest últim, els espectadors “neutrals” i els defensors de la víctima, la qual, faci el que faci (es resisteixi a les agressions o no) no pot ensortir-se’n sola.

L’entorn juga un paper crucial en l’assetjament (el pot tolerar o frenar), tal com es va explicar durant la conferència Bullying i ciberbullying: què hi podem fer com a societat per a la seva prevenció?, que podeu recuperar a l’apartat DIXIT TV.

La xerrada, organitzada per DIXIT Vic, va anar a càrrec Jordi Collell i Carme Escudé. Tots dos són mestres i psicòlegs i tenen un màster en Psicopatologia Infantojuvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més, són membres de l’Observatoire International de la Violence à l’École i formen part dels equips d’assessorament psicopedagògic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Collell i Escudé van admetre que no sempre és fàcil identificar el problema però van apuntar com un clar indicador l’estrès posttraumàtic. Es mostra amb conductes d’evitació (alumnes que sempre surten els últims de classe o busquen la companyia dels mestres a l’hora del pati), d’hipervigilància, de reexperimentació del trauma (que es pot confondre amb la hipersensibilitat), etc. No només és difícil d’identificar per a pares i mestres, sinó que de vegades també ho és per a la pròpia víctima, que es pot autoculpabilitzar de les agressions que pateix.

El més evident és el maltractament físic (pegar, amenaçar, trencar o robar els objectes de la víctima), però són igualment devastadores les conseqüències del maltractament verbal (insultar, burlar-se, malparlar, fer córrer rumors) i l’exclusió social (no deixar participar, excloure, ignorar, fer com si no hi fos). Fins i tot els agressors (alguns dels quals també són assetjats) justifiquen l’assetjament amb el comportament o forma de ser de la víctima.

El ciberbullying, que podria haver augmentat amb el confinament, es caracteritza per la disseminació i repetició (una imatge o comentari denigrant queda per sempre a internet), la sensació d’impunitat (és més fàcil fer mal quan no es veu la víctima), la minimització del dany (el “no passa res”) o la manca de denúncies per part de la víctima, entre altres.