L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera des de fa anys el suïcidi com un greu problema de salut pública i cada 10 de setembre commemora el Dia Mundial per a la Prevenció de la Mort per Suïcidi per conscienciar la societat d’aquesta creixent problemàtica. Un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) revela que en els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat un 60%. A Espanya el suïcidi és la primera causa de mortalitat no natural molt per davant dels accidents de trànsit: 3.679 persones es van treure la vida el 2017 i 1.830 van morir a la carretera. Catalunya no és una excepció: 504 persones es van suïcidar el 2017, quan en van morir 283 en accidents.
A més, les estadístiques no recullen tots els casos, en part per la diferència de tempos dels jutjats i el registre civil, i per la codificació de les defuncions (de vegades no s’inscriuen com a suïcidis per l’estigma o la creença de no cobrar l’assegurança tal com s’explica en aquesta notícia). També s’han de tenir en compte els intents: es calcula que per cada suïcidi consumat, hi ha entre 15 i 20 persones que ho proven.
La crisi socioeconòmica originada per la COVID-19 podria empitjorar la situació. Durant els primers mesos de l’any, a Barcelona es van identificar 467 episodis de conductes suïcides, menys dels que s’esperaven (en tot el 2019 van ser 1.139). El consistori ho atribueix a què el confinament va limitar l’accés a mitjans letals i va afavorir un major control de l’entorn. És per això que ara ha habilitat un telèfon de prevenció del suïcidi (el 900 92 55 55 és gratuït i serà operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de l’any) i un punt d’atenció per a familiars, amics i entorn laboral de persones amb ideacions o amb una conducta suïcida.
Aquestes mesures incloses en el Pla de xoc en salut mental per fer front a la pandèmia que ha posat en marxa el consistori s’alineen també amb el Pla Director de Salut Mental i Addicions de la Generalitat. El suïcidi és una mort que es pot prevenir, tal com sostenen l’OMS i les entitats que treballen en aquest àmbit (DIXIT va elaborar un dossier temàtic sobre la qüestió).
Combatre els factors de risc des d’afers socials
Entre els factors de risc, que sovint es poden combatre des d’afers socials, hi ha la violència (maltractaments, assetjament, abusos, tant d’adults com durant la infància), el consum o la dependència d’alcohol i drogues, els trastorns de salut mental (depressió, trastorns de la conducta alimentària, etc.), els trastorns de l’estat d’ànim, pertànyer a col·lectius discriminats i desatesos (el 42% dels joves trans, per exemple, ha tingut intents de suïcidi, segons la guia ‘Encarem el suïcidi juvenil’) o els esdeveniments vitals estressants com pèrdues, problemes econòmics o conflictes personals.
Alguns estudis apunten que la majoria de persones que es lleven la vida pateixen algun trastorn mental, però el percentatge baixa en el cas dels joves. El suïcidi és la primera causa de mort prematura entre els joves d’entre 16 i 35 anys a Catalunya i la segona en la franja dels 15 als 29, segons la citada guia, publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya el 2018.
Combatre aquesta problemàtica amb informació
El Servei de suport al dol de Ponent, entitat que treballa a Lleida i Tàrrega des de 2002, aposta per parlar-ne amb informació efectiva, veraç i contrastada científicament per donar visibilitat a la problemàtica, ja que això permet demanar i rebre ajuda, demanar i oferir suport. Precisament, DIXIT ha acollit diverses edicions de la conferència “Parlem de suïcidi?” (DIXIT TV 1, DIXIT TV 2) per parlar del tema.
En aquesta mateixa línia, coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció de la Mort per Suïcidi del 2019, es va posar en marxa la campanya “Parlar i escoltar, salva vides”, impulsada per la Federació Salut Mental Catalunya i les entitats Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i Mans Amigues – Dol per Suïcidi (DSMA). Aquesta iniciativa busca millorar la informació i prevenció de la mort per suïcidi, i donar a conèixer recursos i entitats que treballen aquesta problemàtica multicausal en què la desesperança i el patiment són comuns. A més, l’últim Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, també va posar el focus en aquesta problemàtica.
Entitats com Obertament animen els mitjans de comunicació a donar veu a supervivents del suïcidi, un tema tabú pel risc multiplicador. Defensen la seva postura basant-se en diversos estudis que sostenen que explicar les històries de superació té un efecte beneficiós en la ciutadania i és que una de cada quatre persones que es lleven la vida patia un trastorn mental. Altres estudis, però, constaten que explicar-les amb sensacionalisme, idealització i romanticisme és perjudicial per a les persones més vulnerables.
El 2018, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental –que es commemora cada 10 d’octubre–, va publicar l’informe El suïcidi en els mitjans. L’estudi analitza la cobertura que se’n fa i que inclou diverses entrevistes a activistes i entitats de prevenció, així com algunes recomanacions per informar sobre aquesta qüestió. La Federació Salut Mental Catalunya també va elaborar unes pautes per parlar-ne, adreçades als periodistes i també als professionals de l’àmbit de la salut mental.
A més d’iniciatives preventives, a Catalunya es va posar en marxa fa cinc anys el Codi Risc Suïcidi amb un triple objectiu: disminuir la mortalitat, augmentar la supervivència i prevenir la repetició de temptatives. Des de 2014, s’han inclòs al seu registre 12.596 persones, que han fet 14.759 episodis de conducta suïcida. La majoria, el 87,9%, només han fet una temptativa gràcies, entre d’altres, al seguiment exhaustiu posterior.