El potencial cohesionador de la música

Aquest curs, a causa de la pandèmia, són moltes les famílies que han optat per no apuntar els seus fills i filles a activitats extraescolars o triar aquelles que es duen a terme a l’aire lliure. Entre les més perjudicades hi ha les classes de música però en aquesta entrada volem destacar el potencial cohesionador de la música per afavorir la inclusió de persones en risc d’exclusió social.  

Hi ha diferents projectes, per exemple, adreçats a col·lectius vulnerables com els infants en risc de pobresa. Un d’ells és VOZES, Associació Músics per la Pau i la Integració, que treballa perquè la música no sigui un luxe. S’inspira en el sistema nacional d’orquestres i cors infantils i juvenils de Veneçuela, i des del 2005 ha format gratuïtament a més de 500 infants i joves dels districtes barcelonins de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Vozes, que s’ha expandit a Madrid, ha creat orquestres simfòniques de diferents formats, corals i batucades. La COVID-19 no ha impedit que organitzessin el casal musical d’estiu ni que actuessin a les Festes de la Mercè.  

L’orquestra simfònica de Vozes va actuar el 27 d’octubre al Parc de la Guineueta. Foto: Ajuntament de Barcelona.

Un altre projecte musical adreçat als més petits és En clau de canvi, amb què ARTransforma (que no es va aturar durant el confinament), vol generar oportunitats de participació artística per a infants i adolescents residents en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). No només treballa amb els menors sinó també amb els professionals que hi treballen perquè la música sigui una eina més per experimentar i explorar aprenentatges, emocions i instruments musicals.  

Voluntaris de la mateixa entitat, coneguts com a Ukessomriures perquè toquen l’ukelele, duen a terme un projecte musical al Centre Penitenciari Brians 2. Durant el curs imparteix tallers de música en els quals els interns aprenen a tocar instruments que culminen amb un concert per a altres interns, famílies i treballadors.  

En aquesta presó i a la de Quatre Camins, el Liceu hi ha programat recitals de lírica. A més, i igual que els centres penitenciaris de Wad Ras, Puig de les Basses, el centre obert de Girona i el centre educatiu Can Llupià, participen en El somni d’Orfeu, una iniciativa ideada el 2016 per Jordi Savall, per acostar la música a presons i hospitals de tot Catalunya, que alhora dona sortida professional a músics provinents de la immigració o refugiats. Ja hi ha grups Orpheus XXI a Noruega, Alemanya i França. 

La Banda Municipal de Barcelona també apropa la música a col·lectius vulnerables amb ‘La Banda ens apropa’, un cicle de tallers i concerts ‘relaxats’ pensats per a persones grans en situació de dependència o col·lectius en situació de vulnerabilitat. És una de les activitats d’Apropa Cultura, un programa amb què més de 90 equipaments culturals de tot Catalunya ofereixen preus especials per a entitats que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat sigui per discapacitat o per risc d’exclusió social. 

Però no només la música clàssica és terapèutica i integradora. La Fundació Ideograma, per exemple, ofereix beques de formació a la ciutat italiana de Torí a educadors, formadors, treballadors socials i joves líders comunitaris menors de 30 anys, que treballin amb joves i facin servir la música urbana com a eina de cohesió i transformació social. El rap, el trap i altres estils permeten als joves expressar-se i mostrar les seves opinions i disconformitats, i alhora és una eina d’aprenentatge i per al diàleg intercultural que posa en valor la diversitat. 

Leave a Reply