Comprensió contra l’estigma en salut mental

Inestabilitat permanent, agressivitat, vagància, aplanament afectiu o retraïment social, extravagància o dèficit cognitiu són només algunes de les característiques que s’atribueixen a les persones amb trastorn mentals sovint per desconeixement. En realitat, moltes persones amb trastorns mentals podrien dur una vida normal seguint correctament el tractament (la malaltia es cronifica per bé que n’hi ha que poden superar-se com la depressió, l’ansietat, l’anorèxia o la bulímia), però sovint l’estigma a què han de fer front els ho impedeix.  

Per acabar amb aquest estigma (DIXIT va elaborar aquest dossier temàtic sobre la qüestió) és fonamental parlar obertament de les malalties mentals –que poden augmentar o agreujar-se amb la crisi socioeconòmica originada per la COVID-19– perquè són més freqüents del que ens pensem: una de cada quatre persones en patirà al llarg de la vida, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Departament de Salut de la Generalitat. De fet, una de les entitats que treballa en aquest àmbit es diu així, Obertament, i una de les seves campanyes de sensibilització animava a tothom, especialment a personatges públics, a explicar públicament l’experiència de patir un trastorn mental.  

Les entitats fa anys que formen persones amb trastorns mentals perquè puguin exercir d’activistes en l’àmbit de la salut mental.

Saber com perceben el món les persones amb trastorns mentals és fonamental i no és fàcil per a la societat, els familiars, ni els professionals. Incomprensió i discriminació són sovint el seu dia a dia, com va fer notar la filòsofa i diplomada en infermeria Ester Busquets durant la conferència DIXIT “Ètica i salut mental: entre la utopia i la realitat” abans de projectar el tràiler de Joker, conferint una nova dimensió a la cinta protagonitzada per l’actor Joaquin Phoenix.  

Conscienciar el jovent 

A més dels programes de prevenció, hi ha entitats de l’àmbit de la salut mental que proposen parlar amb el jovent per donar-los a conèixer aquesta realitat i siguin més comprensius. Per això hi ha iniciatives com el programa “Què veus en mi? Soc més que una malaltia mental”, impulsat des del Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental (CASM), de l’Hospitalet de Llobregat. Des de la seva creació, el 2010, 7.000 estudiants d’escoles, instituts i centres de grau mitjà de poblacions com Barcelona, Sant Boi, Castellbisbal o Rubí, a més de l’Hospitalet, han participat en alguna de les 220 sessions impartides.  

Es tracta de sessions en les quals, després d’una explicació sobre les malalties mentals per part d’un professional del Benito Menni CASM, persones amb trastorns mentals severs com l’esquizofrènia o els trastorns bipolars, de personalitat o obsessius-compulsius, expliquen la seva experiència i els seus sentiments en primera persona, des de la fase més crítica fins a l’actualitat, quan porten una vida normal i sana. Els alumnes no només els escolten sinó que els poden fer preguntes i alguns s’interessen tant en el tema que en fan el treball de recerca. 

Una altra iniciativa adreçada al jovent és el programa ‘Ments Despertes’, impulsat pel Grup Som Via: més de 4.500 estudiants d’ESO, batxillerat i graus superiors han assistit a alguna de les xerrades impartides per persones amb trastorns mentals que els han fet reflexionar sobre les conductes de risc, el consum de drogues i la incidència de l’assetjament escolar en la salut mental. Els estudiants que hi assisteixen es replantegen actituds, hàbits i comportaments passats i futurs. 

Deixa un comentari