Arts escèniques inclusives

La cultura, greument afectada per les restriccions per fer front a la COVID-19, es reivindica com a segura i necessària. A mesura que auditoris, teatres i altres equipaments culturals reprenen l’activitat, també recuperen programes i iniciatives per apropar la cultura a persones amb alguna discapacitat o trastorn de salut mental, o que es troben en risc d’exclusió social.  

A l’entrada d’aquesta setmana us presentem diferents iniciatives, entitats i festivals centrats en el vessant més inclusiu de la dansa, el teatre o el circ, com vam fer en el seu dia amb la música. Esperem poder-vos presentar ben aviat el vessant més integrador de les arts escèniques i algunes de les entitats a les quals podeu recórrer per formar-vos en el seu ús en l’àmbit social.  

Amb aformanets limitats i mascaretes, la cultura torna a ser accessible per a molts.

Una d’aquestes iniciatives és Apropa Cultura, que, entenent la cultura com un dret fonamental, ofereix des del 2006 entrades a preus reduïts i activitats especials per a persones en situació de vulnerabilitat. A mesura que recuperen l’activitat, el centenar de teatres, museus, auditoris, festivals i espais singulars que en formen part tornen a oferir tarifes especials i adapten les seves activitats. L’Auditori, impulsor del programa, imparteix ara en streaming el taller “Un matí amb l’Orquestra” per a  persones amb Alzheimer o amb discapacitat intel·lectual, dos col·lectius especialment vulnerables a la COVID-19. 

Contra les barreres físiques 

Bona part de les dificultats amb què es troben alguns col·lectius per accedir a la cultura no són econòmiques. Molts equipaments s’han adequat perquè persones amb mobilitat reduïda puguin accedir en cadira de rodes, però les persones amb discapacitats visuals, auditives i intel·lectuals també tenen dificultats per accedir a la cultura.  

D’aquí la raó de ser de Teatro Accesible, que permet oferir sessions amb subtítols, audiodescripció (amb auriculars), bucle magnètic individual (per a persones amb audiòfons o implants coclears), so amplificat amb auriculars (per a persones amb problemes d’audició) o interpretació en llengua de signes, així com adaptar programes de mà a lectura fàcil per a persones amb discapacitat intel·lectual (i oferir audioexplicacions o audiofàcils durant la representació). Abans de la pandèmia també organitzava visites tàctils perquè els espectadors cecs poguessin palpar elements de vestuari i escenografia abans de la representació. 

En aquest programa participen el Teatre Nacional de Catalunya, els teatres-auditoris de Sant Cugat i Granollers, el Centre d’Arts Escèniques de Manresa o els teatres Poliorama, Goya, Romea i Condal de Barcelona. El Gran Teatre del Liceu, amb un ampli programa social, també ofereix aquests serveis i a més programa sessions especials a infants amb el trastorn de l’espectre autista (TEA) o dèficit d’atenció (TDAH). 

En aquest vídeo s’explica l’aposta per l’accessibilitat i la inclusió del Liceu.

Amb permís de la COVID-19, se n’han programat de La petita flauta màgica i d’Els músics de Bremen. En aquestes sessions, la sala es queda parcialment il·luminada durant tota la representació, i els infants i les seves famílies poden seure al costat del passadís i descansar en zones habilitades si ho necessiten. A més, s’instal·len rètols provisionals amb pictogrames i es facilita la guia de l’obra adaptada a lectura fàcil. El CaixaFòrum programa sessions relaxades de pel·lícules infantils. 

Despectadors a protagonistes 

Les persones amb alguna discapacitat o trastorn mental no només volen viure la cultura com a simples espectadors sinó també com a protagonistes. A més, entitats i professionals veuen en les arts escèniques (no només el teatre) una eina eficaç, rehabilitadora i inclusiva, una oportunitat d’expressar-se i travar noves amistats, un punt de trobada d’intercanvi, de creació i de participació.  

Hi ha entitats que les utilitzen des de fa temps, com l’associació de teatre banyolina Escenaris Especials, premi Pere Casaldàliga en l’edició del 2019 del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya CLAM, del qual us vam parlar en aquesta entrada sobre cinema social. Des de fa 15 anys treballa amb persones amb discapacitat, trastorns mentals o de l’espectre autista, o en deshabituació de tòxics, així com amb infants amb deficiències neuromotores. A través d’exercicis de cos, veu, improvisació, clown i expressivitat emocional, treballa aspectes com la memòria, l’expressió de les emocions, les habilitats socials o l’autoestima, i els proporciona un espai de llibertat i joc on potenciar les seves capacitats. 

També va ser guardonat, però amb el Premi Inclusió 2017 del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el projecte Teatre a l’abast que va crear un grup teatral juvenil integrat per joves amb diversitat funcional del centre de lleure El Dofí i de la companyia jove de teatre A mossegades. Altres exemples són el Club Social Dr. Pi i Molist, de l’Hospital de Sant Pau, que permet que persones amb dificultats d’inclusió a causa del trastorn mental que pateixen, participin en tallers de teatre i dansa de l’Institut del Teatre; i Salut Mental Gràcia. 

https://www.ateneu9b.net/sites/default/files/aspasim7s.jpg
Un jove amb discapacitat participa en una activitat de circ. FOTO: Ateneu Popular de Nou Barris.

Fins i tot poden descobrir el món del circ. L’Ateneu Popular de Nou Barris realitza activitats de circ per a joves amb alguna discapacitat intel·lectual, física o sensorial pels beneficis físics, mentals i emocionals que aporta. Els exercicis estan adaptats a l’edat cronològica i a les característiques pròpies de cada participant, i tots reben una atenció individualitzada.  

Festivals per veure’n els resultats 

Alguns dels resultats es poden veure en certàmens com L’Altre Festival. Internacional d’Arts Escèniques Internacional, que programa espectacles de teatre, música, dansa i poesia, de companyies d’arreu del món integrades per actors professionals i amateurs tant amb diagnosi de trastorn mental com sense. O el DIS Capacitats a l’escenari, la Mostra Inclusiva d’Arts Escèniques que organitza la Federació ACELL a Castellar del Vallès.  

Imatge
Foto de família dels participants de l’última edició de L’Altre Festival. FOTO: L’Altre Festival.

També hi ha el Festival Simbiòtic, que l’associació sense ànim de lucre We Act Assoc organitza amb el lema “Perquè només és teatre si és per tothom” per promoure unes arts escèniques inclusives i lliures de barreres comunicatives. En l’edició del 2019 el festival va presentar al TNC la seva primera producció, Órdago a lo grande, protagonitzada per intèrprets amb discapacitat i sense i que va incloure llengua de signes, subtítols i un bucle magnètic per a persones amb implant coclear. 

El degà dels festivals de teatre inclusiu a Catalunya, però, és el Festival Internacional de Teatre Integratiu FITI, impulsat per Alquimistes Teatre, Els 4 Vents, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i el Teatre Sagarra, on se celebra cada dos anys des de 1998. El festival es complementa amb documentals, cinefòrums, exposicions i taules rodones. 

Leave a Reply