El llegat solidari és un a manera de donar continuïtat a accions solidàries fetes en el decurs de la vida. No són una opció gaire estesa entre la població –només n’hi ha en un petit percentatge dels testaments registrats pels notaris–, però cada vegada són una font més important d’ingressos per a les associacions, fundacions i altres entitats socials.

Amics de la Gent Gran, la Fundació Pasqual Maragall, la Fundació Josep Carreras, la Fundació Pere Tarrés, Alzheimer Catalunya, Creu Roja, Save the Children… són només algunes de les entitats que promouen els llegats solidaris per seguir atenen persones en risc d’exclusió o tenint cura de persones amb malalties greus, entre altres. Algunes col·laboren en la campanya Legados Solidarios i d’altres recullen testimonis als seus webs com el de la Teresa, qui va incloure Sant Joan de Déu en el seu testament.

Els catalans van llegar prop de 60 milions d’euros a les entitats socials i l’Església el 2019, gairebé el doble que fa cinc anys, quan en van ser 32,9 milions d’euros, segons la nota de premsa difosa pel Col·legi de Notaris de Catalunya coincidint amb el Dia Internacional del Llegat Solidari.

No es tracta d’un augment del nombre de persones que opten per deixar una part de la seva herència a entitats sense ànim de lucre –les quals no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions-, sinó d’un augment dels imports llegats. Si fa cinc anys, van prendre aquesta decisió 552 catalans, el 2019 només en van ser 229 (un 58,52% menys).

El mateix ha passat en el conjunt de l’Estat espanyol. L’any passat s’hi van registrar 1.163 llegats solidaris (el 20% dels quals a Catalunya), amb un import total de 205 milions d’euros (el 29% a Catalunya). Mentre que el nombre de testaments solidaris s’ha reduït en un 66%, els imports llegats han augmentat en un 78,3% des del 2015.

El llegat pot incloure béns diversos com immobles, obres d’art, una quantitat concreta de diners o un percentatge del patrimoni. Només han de respectar la llegítima dels hereus forçosos que, a Catalunya –regida pel Dret Civil català–, és una quarta part del valor dels béns a repartir entre tots els fills, si n’hi ha.

Això sí, cal fer explícit el llegat en el moment de fer testament –un acte notarial amb un cost aproximat de 50 euros– per garantir que reben allò que desitgem. Quan una persona mor sense fer testament, hereten els fills (o si aquests han mort, els néts); si no hi ha descendents, el cònjuge vidu (o convivent supervivent en el cas d’una parella estable); i si tampoc n’hi ha, els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau. Quan no hi ha hereus, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Històricament, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, eren més habituals els llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l’assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, es van crear la Pia Almoina i sis hospitals més als segles XII i XIII i a finals del XIX el banquer Pau Gil va destinar la meitat de la seva fortuna a la construcció del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau.