Fa unes setmanes us parlàvem del potencial terapèutic i inclusiu de les arts escèniques per treballar amb persones amb alguna discapacitat en aquesta entrada. En aquesta ocasió us presentem diferents iniciatives, entitats i festivals que volen apropar la dansa, el teatre, el circ i la música a persones en risc d’exclusió social, i enguany ho fan amb les dificultats que comporta la pandèmia. També parlarem d’algunes de les entitats a les quals podeu recórrer per formar-vos en el seu ús.

Una d’elles és Apropa Cultura, de la qual ja us vam parlar. Tot i les dificultats per les quals travessen a causa de la COVID-19, teatres, museus, auditoris, festivals i espais singulars, tant públics com privats, ofereixen entrades a preus reduïts a persones en situació de vulnerabilitat ateses per entitats socials com poden ser gent gran, persones amb addiccions, persones immigrades o refugiades, infants i adolescents tutelats, dones víctimes de la violència masclista, persones sense llar, etc. 

Un altre dels col·lectius que es pot beneficiar del potencial integrador de les arts escèniques és el de les persones en situació de privació de llibertat. El Gran Teatre del Liceu, per exemple, no només ha projectat òperes com Madama Butterfly a Quatre Camins i Brians 2, sinó que també hi ha organitzat recitals i tallers previs a les actuacions perquè els interns poguessin gaudir més l’experiència.  

També la dansa s’escola entre els barrots: a començaments d’any, i ja en fa tres que ho fan, alumnes de Pedagogia de la Dansa de l’Institut del Teatre treballen durant cinc dies l’exploració de moviments i les emocions amb internes de la presó de Wad Ras, que aprenen dues coreografies –basades en pel·lícules– i les representen davant del públic. El teatre també hi entra: l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya col·labora en les mostres de teatre de Lledoners i Brians 1, enguany suspeses per la pandèmia.

Adolescents i joves, a l’escenari!

Les arts escèniques també són una eina molt útil per treballar amb joves i adolescents. N’és un exemple el DESLIMITA’M, una trobada de teatre social –l’única d’aquestes característiques a tot l’Estat– en què els joves participants comparteixen com veuen el seu món i el que els envolta a través de peces de 15 minuts. Les obres són el resultat de tot un any de tallers de teatre social i de l’oprimit desenvolupats dins del projecte Actuem!, impulsat des de 2006 per l’associació ImpactaT i la Fundació La Roda i que s’adreça a joves d’entre 13 i 18 anys, particularment en risc o situació d’exclusió social.

Enguany no s’ha celebrat a causa de la crisi sanitària però les entitats estan adaptant les sessions de teatre fòrum, els tallers i les formacions. El mateix ha passat amb altres projectes de teatre integrador que també s’estan adaptant a les noves circumstàncies, com és el cas de Teatre a l’Abast, guardonat amb el Premi Inclusió 2017 del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.  

Aquesta iniciativa va crear un grup teatral juvenil inclusiu en què van participar usuaris del centre de lleure per a joves amb diversitat funcional El Dofí i de la companyia jove de teatre A mossegades. Però són moltes les entitats que aposten per les arts escèniques com a eina d’integració social: al barri de Verdum de Barcelona fan servir el teatre per unir joves i gent gran; alumnes de secundària de Sarrià col·laboren, en el marc del projecte Triangle Inclusiu amb entitats socials del barri que treballen per ajudar a persones en situació vulnerable… 

No totes les iniciatives sorgeixen d’entitats socials. La companyia de dansa contemporània Sol Picó, per exemple, ajuda a millorar la inserció social dels infants de famílies nouvingudes. Va començar el 2010 a l’escola Poble Sec, amb un alt índex d’alumnes fills d’immigrants, impartint classes setmanals als alumnes de primària, i dos anys després va traslladar-les a la seu de la companyia, situada al mateix barri. 

Formació per als professionals d’afers socials

A mesura que creix l’interès per les arts escèniques com a eina d’inclusió i integració socials, augmenta l’oferta formativa per als professionals dels afers socials.

• Apropa Cultura compta amb el programa Educa amb l’Art, un curs en arts escèniques, música i arts visuals adreçats a professionals de l’acció social i educativa que volen incorporar l’art com a eina en el dia a dia del seu centre.
• L’Ateneu Popular de Nou Barris, que des dels seus inicis aposta per la formació artística i el circ social com a eines per a la transformació de les persones i el seu entorn. Per això, disposa d’un programa de formació per a formadors de circ social i n’està estudiant l’abast.
• El Festival Simbiòtic, del qual us vam parlar en aquesta entrada, inclou formacions de teatre inclusiu i una jornada professional amb diferents tallers per professionalitzar la interpretació de les persones amb diversitat funcional, millorar l’adaptació de les obres i desenvolupar nous llenguatges escènics, entre altres.
• ImpactaT disposa de tallers i cursos de formació en teatre social per conèixer les tècniques i les eines de reflexió i de transformació de conflictes del teatre de l’oprimit i en altres tècniques de teatre interactiu i teatre social.
• L’Institut del Teatre imparteix un postgrau en arts escèniques i acció social, adreçat a educadors i integradors socials, entre altres, i, en col·laboració amb l’Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona, el curs d’expert en tècniques de grup i psicodrama per a professionals vinculats a la salut mental.

Però hi ha més entitats i més recursos, com l’Observatori de les Arts Escèniques Aplicades, impulsat el 2013 per l’Institut del Teatre per promoure el teatre i la dansa com a eines de transformació i apoderament de les persones, grups i comunitats en els àmbits de la salut, l’educació i la comunitat, i per vetllar per una visió inclusiva i de proximitat d’aquestes arts.