L’encariment dels preus de l’habitatge, l’atur o les feines precàries són alguns dels motius pels quals hi ha persones que perden casa seva o tenen força problemes per mantenir-la. Són moltes entitats les que treballen per evitar-ho, donar-los solucions i acompanyar-los durant el procés (aquest dossier temàtic DIXIT se centra en la intervenció social vinculada a l’habitatge). Però alerten que la pujada dels lloguers els dificulta trobar pisos on allotjar-los i sovint són fora del seu barri o ciutat, fet que els allunya de l’entorn proper i complica la situació.
Una de les opcions més habituals és el lloguer social, tot i que no garanteix que els veïns i les veïnes puguin quedar-se al seu barri. En aquest àmbit cal destacar la Fundació Hàbitat3, la gestora d’habitatge social del Tercer Sector Social de Catalunya que aquest febrer va rebre el guardó de l’ONU a la millor iniciativa d’habitatge del 2019. L’entitat capta habitatges, els rehabilita –si cal– amb empreses d’inserció laboral, s’encarrega de la gestió immobiliària i s’ocupa de l’acompanyament social de les persones que hi entren a viure (usuàries d’entitats socials i dels serveis socials).
Hàbitat3, amb set entitats més, va posar en marxa el 2015 un projecte pioner a tot l’Estat: allotjar més de 40 persones amb problemàtiques socials diverses a l’edifici Sant Eloi, situat al barri de la Marina del Port, al districte de Sants-Montjuïc. Enguany repetirà l’experiència: a finals d’aquest 2020, quan acabin les obres de rehabilitació, una cinquantena de persones amb problemes de salut i/o addiccions, persones sense llar o famílies que han estat desnonades es mudaran a l’antiga residència Casa Bloc del districte barceloní de Sant Andreu.
Opcions per no marxar del barri
Per evitar que els veïns i les veïnes hagin de marxar dels seus barris, han sorgit iniciatives com la dels allotjaments Aprop (Allotjaments de Proximitat Provisional). Seguint l’exemple de Copenhaguen, Vancouver, Amsterdam i Londres, l’Ajuntament de Barcelona persegueix un doble objectiu: ampliar el parc públic d’habitatge i evitar l’expulsió dels residents.
Els Aprop són edificis temporals (cinc anys), de construcció ràpida (nou mesos enfront dels set anys que es pot trigar a fer una promoció d’habitatge públic) i sostenible (es reutilitzen contenidors marítims). Es conceben d’acord amb la tecnologia modular, que facilita el muntatge, el desmuntatge i trasllat a un altre solar o el seu reaprofitament com a elements de construcció en obres definitives. S’instal·laran en solars municipals mentre no s’edifiquin els equipaments previstos i s’hi allotjaran persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge protegit i persones en situació d’emergència habitacional. En els primers, situats a Ciutat Vella, hi viu gent des del gener.
L’aposta de l’Ajuntament pels pisos prefabricats per escurçar els terminis és clara. A l’octubre va adjudicar-ne la construcció de 212 al districte de Sant Martí, però a diferència dels APROP es destinaran a habitatge permanent i podran no ser contenidors de mercaderies reciclats.
Per combatre la gentrificació i l’especulació, el consistori barceloní també aposta per fomentar el cohabitatge, una alternativa a la compra i el lloguer convencionals. Durant el mes de febrer de 2020, les cooperatives d’habitatge La Xarxaire i Llar Jove – La Chalmeta van posar la primera pedra dels edificis que construiran en solars municipals en cessió d’ús als barris de Barceloneta i la Marina del Prat Vermell, respectivament. Uns mesos abans, el setembre de 2019, Sostre Cívic també la posava de La Balma al Poblenou.
Aquestes són tres de les promocions que estan en marxa a la ciutat amb aquesta fórmula de cessió d’ús (en total s’edificaran 400 pisos abans que acabi el 2024, gràcies els convenis signats entre el consistori i promotores socials i cooperatives i que també preveuen construir-ne i rehabilitar-ne 600 més per llogar-los). També hi ha projectes fora de Barcelona, com el bloc amb 18 habitatges i espais comunitaris que construirà a Manresa a partir del 2021 La Raval, la primera cooperativa d’habitatge en sòl urbà de la Catalunya Central, o la Closca, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Lleida que Dinamo Fundació ha recuperat del mercat privat.