El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha iniciat una crida a la participació per recollir l’opinió dels professionals de l’àmbit sobre l’estat de l’educació social a Catalunya, amb l’objectiu d’elaborar l’InformeES 2020. Aquesta serà la tercera edició de l’informe, que té per objectiu actualitzar periòdicament la lectura de la realitat de la professió a Catalunya i plantejar quina pot ser l’evolució a partir de la comparativa d’indicadors.

Els professionals de l’educació social, col·legiats o no, poden respondre de forma anònima aquesta enquesta fins al 5 de març. El CEESC anima a participar perquè com més respostes, més precisa serà la radiografia del sector. És per això que s’ha proposat superar la participació de les edicions anteriors: 846 professionals van respondre el 2014 per al primer informe i 1.070 ho van fer el 2017 per al segon estudi.

Es tracta d’un formulari similar al d’altres edicions, on es demana informació personal, professional i formativa, i en el qual s’han incorporat algunes preguntes relacionades amb la pandèmia de la COVID-19 que ajudaran a complementar l’informe L’educació social durant l’estat d’alarma que el CEESC va donar a conèixer durant l’any passat.

El perfil de l’educació social

Els resultats dels informes anteriors van permetre al CEESC constatar, entre altres conclusions, aquest perfil de la professió:

• Hi ha una forta presència femenina i només una quarta part són homes.
• Els professionals de l’educació social són joves, però la mitjana d’edat està augmentant. La majoria fa entre 11 i 20 anys que treballa en aquesta professió. No obstant això, hi ha cert abandonament prematur: el 34,48% dels col·legiats que es donen de baixa al·leguen haver deixat d’exercir.
• Es manté el volum de contractació: el 92,73% va treballar com a educador/a social al llarg de l’any i només el 6,29% va ser contractat per a jornades de 20 hores o menys.
• La mitjana salarial el 2017 va ser de 21.444 €, un 4,35% més que quatre anys abans. Tot i que lleugerament per sobre, és similar a la del conjunt del tercer sector, però es troba lluny de sectors com l’ensenyament o la sanitat malgrat l’alt percentatge d’educadores i educadors socials que treballen al sector públic.
• La gran majoria d’educadores i educadors socials aposten per la formació continuada, concretament, el 72%. La majoria cursen formacions no homologades impartides per entitats socials, però un 27,8% segueix formacions de quart cicle universitari.

Desigualtats per raó de sexe a l’educació social

A més de perfilar el professional del sector, els estudis han permès al CEESC constatar la creixent externalització de serveis (els contractats per a entitats privades va passar del 58,3% el 2014 al 62,3% el 2017) o l’existència de desigualtats per raons de sexe com són el sostre de vidre o la bretxa salarial.

L’informe de 2017 recull una major contractació fixa entre els homes (10 punts més que les dones) i més contractes per obra i servei o de durada determinada entre les dones (més de 5 punts en tots dos casos). Malgrat la major presència d’educadores, hi ha un evident sostre de vidre ja que, proporcionalment, hi ha més homes en càrrecs de direcció, gerència i comandaments intermedis.

El tipus de contractació es reflecteix en les retribucions. El 2017, el 77,2% de les dones van percebre menys de 25.000 euros, 22,4 punts percentuals més que entre els homes (54,8%). Per contra, el 45,2% dels homes reben més de 25.000 euros, el doble que les dones (22,78%). Amb tot, la bretxa salarial entre educadors i educadores es va situar el 2017 en el 18,6%: ells van cobrar 25.047,26 euros i elles, 20.379,23, és a dir, 4.668,03 euros anuals menys.