Com està l’educació social a Catalunya?

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha iniciat una crida a la participació per recollir l’opinió dels professionals de l’àmbit sobre l’estat de l’educació social a Catalunya, amb l’objectiu d’elaborar l’InformeES 2020. Aquesta serà la tercera edició de l’informe, que té per objectiu actualitzar periòdicament la lectura de la realitat de la professió a Catalunya i plantejar quina pot ser l’evolució a partir de la comparativa d’indicadors.

Els professionals de l’educació social, col·legiats o no, poden respondre de forma anònima aquesta enquesta fins al 5 de març. El CEESC anima a participar perquè com més respostes, més precisa serà la radiografia del sector. És per això que s’ha proposat superar la participació de les edicions anteriors: 846 professionals van respondre el 2014 per al primer informe i 1.070 ho van fer el 2017 per al segon estudi.

Una dona visita la pàgina web del CEESC.

Es tracta d’un formulari similar al d’altres edicions, on es demana informació personal, professional i formativa, i en el qual s’han incorporat algunes preguntes relacionades amb la pandèmia de la COVID-19 que ajudaran a complementar l’informe L’educació social durant l’estat d’alarma que el CEESC va donar a conèixer durant l’any passat.

El perfil de l’educació social

Els resultats dels informes anteriors van permetre al CEESC constatar, entre altres conclusions, aquest perfil de la professió:

  • Hi ha una forta presència femenina i només una quarta part són homes.
  • Els professionals de l’educació social són joves, però la mitjana d’edat està augmentant. La majoria fa entre 11 i 20 anys que treballa en aquesta professió. No obstant això, hi ha cert abandonament prematur: el 34,48% dels col·legiats que es donen de baixa al·leguen haver deixat d’exercir.
  • Es manté el volum de contractació: el 92,73% va treballar com a educador/a social al llarg de l’any i només el 6,29% va ser contractat per a jornades de 20 hores o menys.
  • La mitjana salarial el 2017 va ser de 21.444 €, un 4,35% més que quatre anys abans. Tot i que lleugerament per sobre, és similar a la del conjunt del tercer sector, però es troba lluny de sectors com l’ensenyament o la sanitat malgrat l’alt percentatge d’educadores i educadors socials que treballen al sector públic.
  • La gran majoria d’educadores i educadors socials aposten per la formació continuada, concretament, el 72%. La majoria cursen formacions no homologades impartides per entitats socials, però un 27,8% segueix formacions de quart cicle universitari.

Desigualtats per raó de sexe a l’educació social

A més de perfilar el professional del sector, els estudis han permès al CEESC constatar la creixent externalització de serveis (els contractats per a entitats privades va passar del 58,3% el 2014 al 62,3% el 2017) o l’existència de desigualtats per raons de sexe com són el sostre de vidre o la bretxa salarial.

L’informe de 2017 recull una major contractació fixa entre els homes (10 punts més que les dones) i més contractes per obra i servei o de durada determinada entre les dones (més de 5 punts en tots dos casos). Malgrat la major presència d’educadores, hi ha un evident sostre de vidre ja que, proporcionalment, hi ha més homes en càrrecs de direcció, gerència i comandaments intermedis.

El tipus de contractació es reflecteix en les retribucions. El 2017, el 77,2% de les dones van percebre menys de 25.000 euros, 22,4 punts percentuals més que entre els homes (54,8%). Per contra, el 45,2% dels homes reben més de 25.000 euros, el doble que les dones (22,78%). Amb tot, la bretxa salarial entre educadors i educadores es va situar el 2017 en el 18,6%: ells van cobrar 25.047,26 euros i elles, 20.379,23, és a dir, 4.668,03 euros anuals menys.

Deixa un comentari