La COVID-19 i les crisis sanitària, social i econòmica que ha desencadenat han fet augmentar els moments d’angoixa, ansietat, tristor o preocupació, que en molts casos han derivat en problemes de salut mental o han agreujat els que ja hi havia. Conseqüentment, s’han incrementat les consultes per aquest motiu, malgrat que encara hi ha gent que no demana ajuda pels prejudicis i la por lligats a l’estigma.
Assumir com a propis els estereotips i prejudicis socials lligats a la salut mental (el que es coneix com a autoestigma) limita les persones que pateixen un trastorn de salut mental perquè els baixa l’autoestima i fa que tinguin poques expectatives de recuperar-se, i això retarda que demanin ajuda, agreujant el problema.
És per això que l’associació Obertament vol trencar aquest estigma i reivindicar la necessitat de demanar ajuda. Ho fa amb la campanya “Jo tampoc estic bé. I tu, com estàs?”, que, fins al 31 de març, anima a reflexionar sobre la pròpia salut mental, a reconèixer el malestar i a demanar ajudar quan sigui necessari.
Una desena de persones, d’edats i casuístiques diferents, ofereixen el seu testimoni, tant en espots televisius com en petites entrevistes amb el periodista Joan Maria Pou. Expliquen com se sentien, perquè no van demanar ajuda al començament (autoestigma, solitud, incomprensió), què els va fer canviar i com es troben ara. Al web també hi ha recomanacions per parlar de salut mental, agrupa els recursos existents i explica els efectes de la pandèmia.
Recursos DIXIT per enfortir la salut mental en temps de pandèmia
Des de l’inici de la pandèmia, DIXIT ha elaborat dossiers temàtics centrats en la salut mental i el benestar emocional de petits i grans durant la pandèmia. En són exemples Viure en temps d’incertesa, Trauma i trastorn per estrès posttraumàtic i Infància i coronavirus. Aquestes qüestions també van ser el tema central de les conferències virtuals “Factors de vulnerabilitat i resiliència individual en l’impacte emocional de la COVID-19 en la població adulta” i “Impacte emocional de la COVID-19 i el confinament en la salut mental d’infants i adolescents”.
El confinament estricte, a més, va fer augmentar les addiccions als videojocs i les compres compulsives en línia, així com l’assetjament virtual, el ciberbullying, que té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels alumnes. Aquestes problemàtiques van ser abordades a “Addiccions comportamentals: què sabem del joc patològic?” i “Bullying i ciberbullying: què hi podem fer com a societat per a la seva prevenció?”.
Algunes de les xerrades de l’últim any es van programar amb la voluntat d’ajudar els i les professionals d’afers socials a tenir cura de la seva salut emocional i mental. En són una mostra les conferències “La síndrome de ‘burnout’ i els professionals de l’àmbit d’afers socials” i “La resiliència com a eina per viure la pandèmia des d’una altra perspectiva”, en què també es van proporcionar recursos per acompanyar les persones ateses als serveis socials i ajudar-les a superar crisis com l’actual.