L’habitatge és un dret que proporciona estabilitat, intimitat o seguretat, al qual totes les persones haurien de poder accedir perquè no és un luxe sinó una necessitat bàsica. No tothom, però, té garantit aquest dret ni té les mateixes necessitats ni les casuístiques són les mateixes.

És per això que les solucions varien per a cada col·lectiu i, fins i tot, per a cada persona atesa i cada vegada es té més en compte la seva opinió. Aquesta entrada recull algunes iniciatives adreçades a persones que per discapacitat, malaltia o edat necessiten de certes adaptacions per gaudir d’autonomia.

Persones amb IL o discapacitat intel·lectual

Una de les necessitats bàsiques i principals mancances amb què es troben les persones amb intel·ligència límit (IL), és la falta d’habitatge digne i adaptat a les seves condicions. Tot i les seves limitacions, aquest col·lectiu pot gaudir de cert grau d’autonomia en les activitats de la vida diària, però necessiten suport i atenció especials.

La Fundació ACIDH –la gerent de la qual, Sílvia Nogué, va oferir una conferència a DIXIT Lleida– disposa des de fa més de 20 anys d’una àrea d’habitatge amb pisos tutelats i residències en les quals no només es cobreixen les necessitats primàries dels usuaris (allotjament, manutenció…) sinó també les secundàries (autorealització, autoestima…). També dona suport a persones amb IL perquè puguin viure de sols.

D’altra banda, la cooperativa Vida Inclusiva aposta perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin viure en un entorn comunitari i vol posar en marxa un projecte pilot de cohabitatge inclusiu on puguin viure realitats familiars de tot tipus.

Persones amb discapacitat física o malalties neurodegeneratives

Tornar a fer vida “normal” després d’una lesió medul·lar no és fàcil. El gener del 2019 l’Institut Guttmann va inaugurar, al seu emplaçament original –a la Sagrera-, apartaments totalment adaptats i domotitzats perquè persones amb discapacitat física o mobilitat reduïda puguin dur una vida autònoma d’acord al propi estil de vida. Hi poden fer estades de fins a dos anys en pisos individuals, compartits o acompanyats d’un familiar o de la parella per donar-li suport.

Conscients de les seves limitacions però sense voler renunciar a la seva independència, un grup de persones amb esclerosi múltiple s’ha constituït en la cooperativa aflorEM i han posat en marxa un projecte de cohabitatge que satisfaci les seves necessitats específiques. L’edifici, que es construirà a Badalona, constarà de 12 apartaments i espais comunitaris adaptats (menjador/cuina, piscina, gimnàs/fisioteràpia, bugaderia o aparcament d’escúters, entre altres).

El Centre per a l’Autonomia Personal Sírius, depenent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, no ofereix pisos adaptats però sí tota la informació i orientació necessàries per adaptar l’habitatge i millorar l’autonomia personal i l’accessibilitat a l’entorn, així com afavorir la integració social no només de les persones amb una lesió medul·lar sinó també altres discapacitats o dependència. Tenen una exposició permanent de productes de suport i recursos disponibles, així com de solucions per a la comunicació i l’accés a l’ordinador.

Gent gran

Algunes persones d’edat avançada s’inclinen pel cohabitatge (aquí podeu recuperar una entrada sobre cohousing com a alternativa d’allotjament per a gent gran) per poder seguir decidint sobre les seves vides però en un espai adaptat a les necessitats pròpies de l’edat vital en què es troben. Les dones hi estan més interessades, segons Movicoma, el primer projecte d’investigació sobre l’habitatge col·laboratiu en persones grans a l’estat vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya. El perfil és el de persones amb un nivell educatiu mitjà-alt, que treballen en l’àmbit sanitari o social i són a punt de jubilar-se.

Entre les cooperatives que gestionen aquest tipus de projectes hi ha Per Viure, que ofereix acompanyament tècnic i (econòmic, financer, jurídic, arquitectònic) i humà integral (creant i enfortint les relacions internes) fins que s’instal·len en un cohabitatge. S’han especialitzat en gent gran però també en persones amb diversitat funcional i grups intergeneracionals. Això sí, no són l’única. La Cooperativa Obrera de Viviendas (COV), creada fa gairebé 60 anys, també ha començat a promoure cohabitatges sènior.