En els últims anys moltes sèries han incorporat la salut mental a les trames i això suposa una gran oportunitat per normalitzar els trastorns mentals i trencar estereotips. Per aconseguir-ho cal superar un repte important: que la malaltia no defineixi els personatges que la pateixen perquè les persones no són les seves malalties.

Fins fa poc un personatge amb trastorns mentals només podia ser el dolent o la víctima de la ficció, però de mica en mica cada vegada assumeix més protagonisme, ajudant a visibilitzar la seva realitat, facilitant que la societat hi empatitzi i contribuint a la seva inclusió.

Big Band Theory i Sherlock són dos clars exemples convertits ja en clàssics: el científic Sheldon Cooper i l’investigador més famós de la literatura podrien patir síndrome d’Asperger. Però no són els únics. Un dels últims és la tercera entrega de Modern Love, centrat en el cas d’una advocada amb un trastorn bipolar, un diagnòstic que no vol desvetllar al seu entorn.

A continuació, trobareu alguns exemples amb enllaços a les plataformes i als tràilers de les primeres temporades, ja que alguns dels títols s’han estrenat recentment i d’altres triomfen des de fa anys. Hi ha comèdies, drames i, fins i tot, thrillers, però a tots ells la salut mental dels protagonistes, que en la majoria de casos són adolescents o joves, juga un paper clau. Algunes de les ficcions van estar envoltades de polèmica i us n’expliquem el perquè:

• Pure (Filmin). La sèrie, a mig camí entre el drama i la comèdia, relata la vida d’una jove escocesa que marxa a Londres per aprendre a conviure amb el trastorn obsessiu compulsiu que pateix i que li provoca pensaments intrusius de caire sexual. Aquest TOC –que l’autora del llibre en què es basa la sèrie, Rose Cartwright, va patir en primera persona– pot semblar divertit, però ben aviat l’espectador s’adona de com pot ser d’angoixant i de com limita la relació amb un mateix i amb els altres.

• Atypical (Netflix). Aquesta comèdia familiar mostra que els anhels del protagonista, un noi de 18 anys amb un trastorn de l’espectre autista (TEA), són els mateixos que els de altres joves de la seva edat: ser més independent i tenir parella.

• The good doctor (Prime Video). Aquesta sèrie segueix un resident de cirurgia amb síndrome de Savant, un trastorn del qual se’n sap poc i que fa que les persones que el pateixen tinguin diferents graus d’autisme i una memòria prodigiosa que els fa excel·lir en diferents camps.

• Euphoria (HBO). Una de les protagonistes de la sèrie, la Rue, pateix depressió i ansietat. La ficció mostra els efectes de la malaltia i retrata una jove plena de matisos, amb els anhels propis dels adolescents.

• Bron/Broen (actualment no es troba a cap plataforma però sí està disponible a les Biblioteques de Barcelona). Aquesta sèrie policíaca nòrdica segueix un detectiu danès i una policia sueca amb síndrome d’Asperger. El trastorn de la protagonista marca l’evolució del personatge, la manera de relacionar-se amb l’entorn i la reacció d’aquest.

• 13 reasons why (Netflix). La sèrie es basa en les cintes de casset en què una estudiant explica els motius del seu suïcidi: el tracte que reben les noies a l’institut, el bullying que s’amplifica a les xarxes socials, la violència o el consum d’alcohol entre els joves. La dura seqüència del suïcidi va generar molta polèmica i va empènyer les plataformes, no només Netflix, a incloure missatges d’alerta quan els seus productes tracten la salut mental. En realitat, aquesta ficció pot ajudar a què adolescents en la mateixa situació no se sentin sols, puguin veure que no són els culpables del que els passa sinó les víctimes i s’atreveixin a demanar ajuda.

• Los espabilados (Movistar+). Deu anys després de l’exitosa Polseres vermelles, Albert Espinosa vol retre homenatge a tots els infants ingressats en hospitals psiquiàtrics i ho fa amb una sèrie basada en la seva novel·la El que et diré quan et torni a veure. La sèrie segueix un grup d’adolescents que s’escapen d’un d’aquests centres i ha estat criticada perquè ofereix una visió idealitzada (els protagonistes diuen no estar malalts sinó que és el món el que no els comprèn).

• Sharp objects (HBO). Una reportera amb problemes d’alcoholisme i que acaba de sortir d’un hospital psiquiàtric torna al seu poble natal per fer la cobertura d’un crim. Els trastorns mentals que pateixen la protagonista i la seva mare i com la malaltia condiciona la relació amb l’entorn tenen un pes important en aquest thriller psicològic de 8 episodis.

• Homeland (Netflix). La protagonista, Carrie Mathison, es deixa de medicar per al trastorn bipolar que pateix, ja que considera que aquesta és l’única manera que pugui resoldre els trencaclosques que li van apareixent. A la realitat, quan aquesta malaltia desborda els pacients, el més fàcil és que prenguin males decisions i oferir una visió idealitzada de persones amb trastorns mentals que viuen al marge del tractament pot ser contraproduent.