Després de mig segle de lluita pels drets LGBTI(fa 50 anys que se celebra el Dia de l’Orgull),continua existint un fort tabú pel que fa a la gent gran. No obstant això, des de fa anys es treballa per incloure la diversitat d’estils de vida, sexual i de gènere en els serveis per a persones grans i integrar-la dins l’imaginari social per eradicar el doble estigma que sofreixen: LGTBI-fòbia i edatisme.
Actualment continua sent necessari treballar perquè els programes i serveis d’atenció respectin aquesta diversitat i permetin viure-la sense que suposi una tornada a l’armari. Durant la conferència DIXIT “Envelliment i diversitat sexual i de gènere”, Josep Maria Mesquida, treballador social i doctor especialitzat en persones grans LGBTI, va exposar les problemàtiques que viu el col·lectiu, com són el rebuig o nivells de soledat i de malestar emocional més alts.
Aquestes circumstàncies s’agreugen quan no es té la capacitat econòmica per prendre decisions per viure l’envelliment amb menys malestars. Sovint els serveis gerontològics es perceben com a espais no segurs on no poden seguir mostrant la seva afectivitat, sexualitat, identitat de gènere i projecte de vida. És per això que Mesquida va reclamar models residencials alternatius on les persones grans LGBTI no se sentin invisibilitzades i tinguin inclús major autonomia o control pel que fa a el funcionament, com ara el cohousing(en vam parlar en aquesta entrada de blog).
Com reculll’informe elaborat per la Diputació de Barcelona, gran part de les persones LGTBI majors de 60 anys porten a la motxilla experiències de discriminació generals, que provenen d’un passat històric marcat per la persecució i el silenci. Desfer-se’n, un cop arribat a la vellesa no ha estat gens fàcil per a moltes d’elles i n’hi ha que s’han negat a elles mateixes a causa de l’autoestigma. Altres, sí que han pogut allunyar-se de les cadenes normatives que marcaven les relacions familiars, socials i sexuals, però tot i això continuen les evidències d’un clar menyspreu social també avui dia.
Segons l’estudi, aquest col·lectiu tan concret tradicionalment ha estat representat amb imatges negatives com la inadaptació social o la insatisfacció vital tot i que des dels anys 80 s’està demostrant que, gràcies al procés d’assumpció de la seva mateixa identitat, les persones homosexuals madures han desenvolupat una particular resiliència que els dona eines per afrontar les dificultats que comporta l’envelliment o altres situacions socialment desfavorables.
Construint un nou marc inclusiu
Els diferents treballs realitzats (en teniu d’altres també disponibles a DIXIT com;Mayores LGTBI: historia, lucha y memoria: informe 2019) coincideixen en la necessitat de fer propostes per als professionals i personal tècnic municipal sobre ajudar millorar la qualitat de vida de la gent gran LGTBI a través de formació, educació i sensibilització. Alhora cal donar veu al col·lectiu en forma de participació activa en tots els àmbits de disseny i execució de polítiques públiques que l’afecten i que aquestes siguin transversals (se’n va parlar en aquesta xerrada DIXIT).